Expliquen els veterans que hi va haver una època en què, després del passacarrers, els patumaires anaven a casa, es mudaven, i se’n tornaven a ballar a l’envelat. Hi havia una festa postpatum, feta amb les modes i els costums del moment, que no permetien passejar-se ni amb camisa foradada ni amb sabates brutes. El ball era de festa major, i requeria les millors gales.
Cada generació de patumaires ha tingut la seva manera d’allargar la nit i d’estirar la festa, i aquest Corpus, la Patum ha entrat en una nova fase. Les famoses barraques de l’avinguda del Canal han passat a la història, i aquesta nit passada, s’ha estrenat un nou model: escenaris repartits pel barri vell, amb festes en tres places diferents.
Ball a la plaça Viladomat
A la plaça Viladomat, la llum dels focus pintava de fúcsia i blau les parets dels edificis, i el Vall es convertia en una plaça de poble en plena festa major d’agost. A quarts de 12, ressonaven entre les Voltes els acords de “Despacito”, de Luis Fonsi, reinterpretats per un dels conjunts més aclamats del circuit de balls de saló, Cafè Trio, de La Valldan. Un grup de dones, amb algun home escadusser, ho ballaven tot en línia, exhibint una perfecta formació. I les terrasses de Cal Blasi, el Bar Sol i el Gretta eren miradors privilegiats de l’espectacle. El fervor va esclatar, amb cridòria forta, quan el grup es va acomiadar interpretant un tirabol. Les línies de ball es van desfer, i la massa de balladors va començar a fer voltes, com si fossin a la plaça de Sant Pere.
Festa punk darrere de la plaça Maragall
La festa punk era al darrere de la plaça Maragall. Just a la porta lateral de la parròquia, per on entren els taüts als enterraments, l’Ateneu Llibertari hi ha muntat una barra, que funciona tota la Patum, i ahir també hi tenia un escenari, on van actuar, entre d’altres, els Pikot Negre, de Bagà. Les escales del carrer Agricultura servien de platea per veure bé l’actuació, i al mur lateral, s’hi escampaven pancartes amb eslògans combatius, i un missatge directe de bon veïnatge dirigit a la parròquia de Santa Eulàlia: “L’única església que il·lumina és la que crema”, proclamava un cartell, a quatre metres escassos de la porta de l’església. Sort que no es va encendre, perquè els anarquistes s’hi haurien socarrat les celles.
Castellers, Panxo i Ateneu Columna, darrere del Mercat
La festa més multitudinària era en una altra plaça sense nom, la que hi ha entre el Mercat Municipal i el darrere del cinema Catalunya. Els castellers l’han batejada —no hem aconseguit esbrinar per què— com a plaça de les Cols, però als cartells hi apareixia un altre nom extraoficial: carrer Marcel·lí Massana, que és com els anarquistes voldrien que es digués el carrer Mossèn Huch. La festa d’ahir era un petit miracle, que s’ha aconseguit aquest Corpus per segon any seguit: tres entitats diferents, els Catellers de Berga, el Casal Panxo i l’Ateneu Columna Terra i Llibertat, treballaven juntes per aconseguir una cosa: una nit de música en directe, amb sopar popular inclòs. Al darrere de la barra, s’hi barrejaven membres de les tres associacions, entre els quals el regidor de Governació, Francesc Ribera Titot.
Passades les 2, el grup Les Absentes es va posar el públic a la butxaca amb una versió punk de “Pere Gallerí”. I així es va acomiadar donant pas al dj resident del Casal Panxo, el PD Urrixic, l’únic home al món capaç de punxar en una mateixa sessió “La bicicleta” de la Shakira i el “Brindis” a Felip quint dels Brams, i no despentinar-se. Entre el públic, es feia molt visible un grup de joves, tots homes, que lluïen una samarreta amb l’eslògan “Ser clàssic no és una opció, és una obligació”. Cada Corpus, ja fa cinc anys, passegen de nit brandant el seu esperit tradicionalista, com uns carlins imberbes del segle XXI. Les lletres de la samarreta, per cert, eren brodades.
Avui, gran concert a l’ambulatori
El nou model de festa postpatum es completarà aquest vespre amb l’estrena d’un quart escenari: al Vall, davant de l’ambulatori, hi actuaran Pepet i Marieta, i les bandes locals Ilegal, Punkers Love The 80’s i Thug Life Band. Caldrà ajustar horaris i emplaçaments, però aquest Corpus deixa clar que les barraques són cosa del passat, i que Berga s’encamina a completar la Patum amb escenaris escampats pel centre de la ciutat, i música en directe.
Un membre de l’Ateneu Columna Terra i Llibertat diu que ells ho troben “una evolució natural“. “Nosaltres ja feia un parell d’anys que no anàvem a les barraques, perquè quedaven molt lluny de tot, i els concerts escampats pel barri vell funcionen molt bé”, assegura.
De la Karpatum als concerts d’ara
A la plaça Viladomat, les sensacions són les mateixes: “el ball d’aquesta nit ha portat un ambient molt maco i ens ha donat vida”, diu Xavi Tristany, que ara té La Vermuteria, una caravana que ven begudes just al costat de les fonts. Ell era l’ànima del bar del Casino fa vint anys, i va muntar la carpa —la famosa Karpatum— el Corpus del 1995. Llavors, hi havia dues barraques dels llibertaris i l’esquerra independentista, però la carpa va portar un ambient festiu apte per a tots els públics, i de seguida es va ficar el públic jove a la butxaca. “Però constatàvem que cada any el passacarrers acabava deu o quinze minuts més tard que l’any anterior. I, a vegades, la gent es quedava una estona a fer un porró al Blasi, i ja se n’anava cap a casa. Els divendres i els dissabtes encara treballàvem fort, però els dimecres, amb el passacarrers acabant a les 4 h, i els diumenges, amb la Patum dels torrats, que gairebé s’enganxa a la Patum oficial, no valia la pena obrir”, explica.
Està clar que la Patum, i sobretot els passacarrers de dimecres i dissabte, acaben cada cop més tard, i això ha propiciat un canvi d’hàbits. És difícil establir una zona d’oci per a després de la Patum, si alguns dies, després de la Patum, ja gairebé no queden hores. I, per això, les barraques del Canal han perdut sentit. Ara es fa més necessari omplir hores buides, com les de divendres a la nit, amb propostes específiques, i escampar la música i la festa per la ciutat. La nova etapa de la nit patumaire ha començat.
