La plaça de Sant Pere de Berga s’està convertint en un pol de reivindicació. És complicat localitzar en el calendari una setmana dels últims mesos on no hi hagi hagut una manifestació. La d’aquest dimecres no ha omplert la plaça com va fer la que condemnava els atacs del referèndum, però sí que ha tingut el seu encant. La comunitat educativa s’hi ha reunit, des de professors, alumnes, pares i mares, fins a exalumnes o persones de carrer que simplement se senten seva l’escola catalana.
Entre el públic, a més, hi havia diverses pancartes que ressaltaven els missatges de la concentració: “Ensenyem a pensar, no a obeir” o “No ens toqueu l’ensenyament”. Avui tocava reivindicar l’escola pública davant “els atacs” rebuts darrerament pel govern de l’Estat espanyol. Els docents de la comarca se senten calumniats i ofesos amb les declaracions que arriben de fora de Catalunya i estan “cansats” de ser víctimes d’una “persecució” per fer les classes en català.
Per tot plegat, aquest dimecres a la plaça de sant Pere de Berga, com també ha passat en la resta de capitals de comarca de Catalunya, l’ensenyament ha fet ressonar la seva veu. A Berga, els parlaments -transmesos a través d’un megàfon- han estat a càrrec de Glòria Fígols, de Comissions Obreres (CCOO); Toni Leal, del sector de l’ensenyament; i Jordi Torrabadella, com a representant de les Associacions de Mares i Pares (AMPA).
Acabats els discursos, els concentrats s’han animat amb els càntics. Entre ells, el “Les escoles no les calla, ni Rivera ni Soraya” o “Les escoles seran sempre nostres” han causat sensació i s’han pronunciat amb decisió, després de les rialles inicials. Avui era el dia de fer-se valdre, de fer pinya i de reivindicar la seva professionalitat, des de la senzillesa i l’espontaneïtat però sense oblidar la fermesa i el convenciment que l’escola catalana, com la resta d’escoles del món, “no ensenya a obeir, ensenya a pensar”.
