Joan Torres ha aconseguit fer un lloc a ICV en el ple de l’Ajuntament de Berga. Nascut a Almeria fa 52 anys, el regidor berguedà viu a Catalunya des dels tres anys i repeteix com a membre d’una llista parlamentària, després que en les autonòmiques del 2015 fos el número 70 de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) per Barcelona. És el número 63 de Catalunya en Comú per Barcelona.
Ha dedicat molts anys a l’acció sindical com a president del comitè d’empresa de l’hospital de Berga, i hi ha viscut lluites com ara la de la Plataforma de Defensa de la Salut Pública. Afiliat a l’UGT, va decidir fer el salt a la política sota les sigles d’ICV perquè s’hi sent més identificat.
Per què decideix anar a la llista?
El partit em va dir que els agradaria que hi fos. Hem aconseguit un regidor a Berga després de molts anys sense tenir-ne cap. Suposo que això ha fet que es fixessin en mi.
Què troba a faltar al Berguedà?
No ens hem cregut que ja no som en una època daurada de mineria i tèxtil, i no ens hem cregut que a través del turisme i els serveis podem dinamitzar Berga i el Berguedà. No estem fent una política conjunta per reactivar l’economia a la zona. Si Berga no és una ciutat de serveis i turística, no serà.
I la indústria?
Segurament hi ha gent que creu en una comarca industrial. Jo, de moment, no. Però si és viable, que m’ho demostrin. Sigui el que sigui, trobo a faltar molta cooperació entre partits per tirar endavant polítiques de futur al Berguedà.
Vostè ha estat sempre molt vinculat al sector de la salut. A la comarca, el gran tema del moment en aquest àmbit és el canvi de gestió de l’hospital. Què me’n diu?
En el fons, el que van anunciar fa un any l’alcaldessa i el conseller Comín és una declaració d’intencions per acabar canviant la forma jurídica de l’hospital. Jo crec que cal anar més enllà: l’hospital de Berga necessita un canvi de gestió.
I això què vol dir?
Vol dir canviar la relació entre treballadors, vol dir crear una gestió conjunta entre l’atenció hospitalària i l’atenció primària, vol dir prioritzar la sanitat per no tenir una gestió ancorada al pressupost. Necessitem un hospital que cobreixi les necessitats de la comarca.
I quines són?
D’entrada, sóm una de les comarques més envellides del país. Per què no ho aprofitem? Tenim l’oportunitat de ser punters en cuidar gent gran. Hi ha gent molt ben formada al nostre hospital però no ho hem explotat. Per què el Bages té un entramat hospitalari punter? Entre d’altres coses, perquè té un ventall d’oferta formativa a la comarca que propicia contínues fornades de grans professionals.
Al Berguedà, en canvi, només hi ha un cicle formatiu de gran mig.
Exacte. Aquí és on vaig. Tenim un edifici a l’hospital que ha costat milions d’euros i no el fem servir. No podem tenir alguna cosa més que un grau mitjà? Hem de donar formació a la comarca per poder donar cabuda a tots aquests professionals que ens calen per fer pujar el nivell dels serveis en salut al Berguedà.
Però això també ha d’anar en consonància amb la generació de llocs de treball a l’hospital.
Sí, i per això també cal que anem a buscar inversions del Govern. Hem de demostrar que la comarca és un bon lloc per crear-hi un gran hospital. Tenim grans professionals però ens falten eines. No podem tenir una llista d’espera de sis mesos a traumatologia, per exemple.
I creu que és possible que es torni a invertir tant en salut al Berguedà?
És qüestió de voluntat política. Molts cops sentim parlar de les retallades en educació -que hi són, i han estat molt importants-, però la clatellada més gran se l’ha emportat salut. I canviar-ho està en les nostres mans. L’aposta per la salut pública al Berguedà ha de ser una prioritat de govern.
Ha dedicat molts anys a l’acció sindical. Per què va escollir ICV per endinsar-se a la política?
És cert que, com que havia estat tants anys afiliat a l’UGT, semblava que havia d’acabar al Partit Socialista. Però Iniciativa sempre m’ha cridat més l’atenció.
Per què?
És un partit català que no depèn de cap partit espanyol. A més, em sembla un partit més purista a nivell d’esquerres.
I què li sembla el suport que el PP ha rebut del PSOE en les últimes setmanes?
O el PSOE torna al seu lloc, o no cal que es diguin socialistes. Estan actuant com un partit de dretes.
Es pot pactar la independència amb el govern de Rajoy?
Amb el govern de Rajoy és difícil, perquè el Partit Popular ha demostrat que no està disposat a agafar un full en blanc, asseure’s amb l’independentisme i buscar el consens. Però a Espanya també hi ha tota una esquerra que penso que pot treure Rajoy del poder.
Creu, doncs, en una aliança de partits d’esquerres.
Fa temps que la defenso. L’esquerra no ha de ser separadora, sinó aglutinadora. Si ho és, té moltes possibilitats de triomfar.
Vostè és d’ICV, un partit que en els darrers anys s’ha fet un fart de buscar aliances en tots els àmbits.
El partit ha canviat molt. Hi ha hagut una sèrie de transformacions que ens han empès a buscar aliances. Ara som un partit molt plural però amb uns interessos socials que ens uneixen.
I quin paper creu que han de tenir en el procés?
A vegades m’han dit: “Ostres, Joan, és que sou una mica ambigus.” I jo penso: “Coi, que no existeix el gris?” No tot ha de ser blanc o negre. No ens sembla raonable ni la DUI ni el 155. Creiem que hi ha d’haver diàleg per solucionar aquest problema, i nosaltres podem ser una eina per arribar al consens.
Què creu que pot donar vots a Catalunya en Comú?
Hi ha un sector important de la societat que n’està molt cansat. Em trobo molts amics que m’ho diuen: el procés desgasta i la gent està cansada de parlar-ne.
Però s’ha de solucionar, no?
Sí. És el primer que hem de fer en el proper mandat, però nosaltres intentem tractar un ventall més ampli de temes que probablement en els darrers mesos han quedat en l’oblit o aparcats per la situació política.
Com ara quins?
En els darrers anys s’ha retallat en educació, però la clatellada important se l’ha endut salut. És fonamental que revertim aquesta tendència si volem una societat democràtica en creixement. Cal que aturem les retallades i comencem a pensar en les persones.
Com a infermer d’hospital, vostè ha viscut de prop les retallades en salut.
Sí. Sempre intento agafar el que conec per fer política. Al final, alguns criteris que apliques a la teva feina també els pots aplicar a la política: il·lusió i sentit comú. I crec que a Catalunya li falta arreglar el conflicte polític que té, perquè es pugui posar a treballar en el benestar de les persones al més aviat possible.
Creu que és possible una independència pactada?
Sí. El que no tinc clar és en quant de temps. Crec que és possible pactar amb l’Estat, però ara no. Segurament arribarà més tard del que alguns esperen i molt abans del que d’altres s’imaginen.
Què li fa pensar això?
Una enquesta recollia que un 58% dels espanyols volen un referèndum per aclarir la situació de Catalunya. Rajoy té un problema territorial i l’ha de solucionar. El que passa és que, amb ell al govern, com a molt s’aconseguirà un pacte d’Estat.
I posar fi al procés de manera pactada, és possible?
És molt difícil. Quan hi ha un sentiment, és molt difícil que t’imposin una altra cosa i l’acceptis. Rajoy és una màquina de fer independentistes, sí, però l’independentisme també és una màquina de fer unionistes. Jo soc sobiranista, que no és el mateix que independentista, i penso que els polítics independentistes haurien de fer autocrítica perquè no han fet les coses be.
Per què?
No han estat a l’altura d’aquells a qui el sentiment ha portat a enfrontar-se als agents de policia. En aquest referèndum ha quedat demostrat que l’estructura política més gran que té Catalunya és el poble i, per això, calen uns representants que estiguin a l’altura del que passa al carrer.
