Mar Guixé, autora del cartell de Patum: “El Jordi Cuixart sap que hi surt i li n’he enviat un”

El cartell amb el lema ‘Una banya de bou i encara més coses’, de la berguedana Mar Guixé Anglès, ha estat l’obra guanyadora del 44è Concurs de cartells anunciadors de la Patum i, per tant, és el dibuix oficial que anuncia la festa. La seva proposta va comptar amb 494 vots dels més de 1.300 que es van emetre, és a dir, un 37%.

La Mar, l’autora, és una jove berguedana de 32 anys establerta a Barcelona. És il·lustradora, i també es dedica al disseny gràfic.

Com definiries el teu cartell?

Com un cartell popular, perquè és un fàcil de llegir, té un to divertit i els protagonistes són els patumaires.

Com se’t va ocórrer la idea?

No recordo el moment. Fa temps que em volia presentar al concurs, però mai havia tingut una idea tan clara com aquest any. Des del primer moment volia fer un cartell que s’allunyés dels clàssics i on hi sortissin els patumaires. La primera idea va ser fer una mena de finestra d’un balcó de la plaça, i la Patum vista des d’allà. Però després se’m va ocórrer fer un cartell del tot atapeït, ple de gent, i em vaig posar en marxa: vaig fer una llista de les coses que volia que hi apareguessin i vaig començar a dibuixar.

I te n’has deixat?

Segur. Això sempre passa: quan has fet una cosa, sempre allò de “podria haver posat això”. Una de les situacions que podria haver dibuixat i no hi vaig caure és la de patumaires agafats en cadena. L’altre dia ho pensava. Malgrat tot, estic molt contenta amb el resultat final, és exactament el que volia aconseguir. Ah, i segur que per Patum seré a la plaça i no pararé de veure imatges que podrien haver aparegut en el cartell. Però, és clar, el vaig fer deu mesos després de viure la Patum.

Quant de temps has passat fent el cartell?

Doncs, mira, el primer esbós és del 7 de febrer i cap al 10 de març vaig entregar el cartell. Així que, més o menys, un mes. És cert que no m’hi dedicava cada dia, perquè tinc altra feina, però va ser un mes bastant intens i productiu.

El color del cartell fa que cridi molt l’atenció. Et va ser difícil trobar la fórmula cromàtica ideal?

Moltíssim. De fet, crec que és el que em va costar més, de llarg. Vaig mirar moltes fotos de la plaça per intentar que el cartell tingués el mateix efecte. Però era difícil. La plaça té tons molt foscos: hi ha moltes camises de militars, per exemple, i a mi m’interessava agrupar en el cartell diversos colors de camisa, perquè en el fons hi ha molta gent que va a la plaça amb camises blaves, a quadres o marrons. També volia que quedés clar que és una Patum completa, de nit, i aquí el color i la llum hi tenien un paper fonamental.

Són uns tirabols, oi?

Sí.

Per què?

Perquè és el meu moment preferit. No vaig tenir cap mena de dubte a l’hora de decidir-ho.

Però és un tirabol especial, amb rostres desconeguts però també d’altres molt familiars…

Quan comences a dibuixar un cartell com el meu, els referents mentals que tens et porten a dibuixar rostres similars als de persones que coneixes. Jo he volgut defugir d’això totalment. D’entrada, perquè no puc utilitzar la cara de la gent sense el seu consentiment. Sé que hi hauria molta gent que li faria gràcia, però també n’hi haurien d’altres que s’ofendrien. I per això vaig decidir farcir el cartell de cares totalment inventades. El que passa és que, amb els dies, vaig creure que era una bona oportunitat per retre un petit homenatge a patumaires que no hi poden ser.

En concret, tres.

Sí. A l’Isanta el volia dibuixar sí o sí. El Pey és el que em toca més de prop: era un veritable amic i cada vegada que sóc a la plaça i veig tantes cares l’hi trobo a faltar. I el Jordi Cuixart suposo que és un representant dels presos polítics, però té una particularitat: és l’únic que conec personalment.

Ah, sí?

Sí, tenim amics en comú. I sé que és un enamorat de la Patum i que, de ben segur, li agradaria ser a Berga per Corpus, tal com va fer l’any passat.

Li has fet arribar el cartell?

Sí. No sé si ja l’ha rebut. El que sí que sé és que ho sap. Me n’he assegurat. També sé -perquè m’ho han dit ells mateixos- que a la gent propera al Jordi els ha agradat la idea i s’han sentit homenatjats. Igual que les famílies de l’Isanta i el Pey, a tots els ha encantat.

Abans de presentar el cartell, els ho havies dit?

No. Va ser una sorpresa per a ells. Ho volia així. No sé perquè, però sabia que els semblaria bé. Fa uns anys vaig publicar un llibre i vaig dibuixar el Joan Pey. A la seva família li va encantar. El llibre va ser una anècdota, però emocionalment la Patum és diferent. A mi m’hi falten, sobretot el Joan. Cada Patum, miro a la plaça i el busco inconscientment.

Has dibuixat la teva plaça: una barreja de la que vius i la que voldries viure. A banda dels patumaires que no hi poden ser, hi trobes a faltar alguna cosa més a la plaça per Patum?

Sonarà estrany, però no. A mi, a la plaça no m’hi falta res. Sóc una entusiasta de la festa. M’agrada com és i m’agrada veure com canvia. M’agraden els seus càntics, les seves històries… Em sembla tan icònica i màgica que no m’atreveixo a tocar-hi res.

Què és la Patum per tu?

Sonarà a tòpic, però és molt més que una festa. Si has nascut i crescut a Berga, has mamat Patum des de petit. La portem tots dins. I és meravellós veure que, any rere any, segueix tan arrelada culturalment. Ens ho prenem tan seriosament, que em sembla magnífic. Ara callem que surt l’Àliga. Ara saluda a una banda. Oi! Aquest any no ha saludat. Aquestes coses em semblen espectaculars.

Quan vas veure els finalistes del concurs de cartells, què vas pensar?

Que estava molt complicat. No m’esperava propostes tan arriscades com les que han arribat a la final. Sabia que estaria molt renyit tot perquè eren propostes molt diferents l’una de l’altra. Els gustos de la gent es podien repartir molt, i això deixava una final totalment oberta a sorpreses.

T’esperaves ser finalista?

Sí. Pensava que seria finalista, però no tenia gens clar que podia guanyar. Sabia que tenia moltes opcions de ser finalista perquè el jurat triaria propostes molt diverses, i dubtava que algú hagués fet un cartell similar al meu. Jo volia jugar la carta del còmic i el retrat costumista, i m’ha sortit genial. Creia que això em jugava al favor per ser finalista, però no per guanyar.

T’ha votat el 37%. Per què creus que ho han fet?

Crec que una mica per tot. Segur que hi ha gent que ho ha vist i els ha tocat al cor. Crec que hi ha un percentatge de vot emocional molt elevat. Ara bé, també suposo que molts l’han votat perquè estèticament és transgressor i els ha cridat l’atenció, sense parar-se a mirar qui hi surt i quines cares reconeixen.

Tens en ment presentar-te en més edicions?

Ho he pensat. Però ara mateix no em veig capaç millorar el que he fet. M’ha fet tant feliç guanyar i ha estat tan emocional que no sé si ara mateix m’hi tornaria a presentar. Si m’hi torno a presentar algun altre any, serà perquè tinc una idea molt clara i trencadora, com aquest any.

Cartell Patum 2018

X