La flamant nova exposició de la Patum és una experiència. De fet, amb Patum o sense, passejar-se per la renovada primera planta del convent de Sant Francesc ja ho és. Durant anys, el convent ha estat un gegant patrimonial silenciat, però ara va encaminat a convertir-se en un dels principals reclams de la ciutat.
La nova primera planta va estrenar-se fa mesos amb l’exposició antològica de l’obra de Joan Ferrer. Èxit rotund: va rebre més de 5.500 visitants en uns tres mesos. Però des d’aleshores -va tancar a finals d’any- ha tornat a quedar buida, i per revitalitzar un espai com el convent cal donar-li vida. La Patum sembla que hi arriba per quedar-se, tot i que el govern, de moment, ho diu amb la boca petita: “Aquesta és la idea que tenim la Roser [Valverde] i jo”, ha deixat anar aquesta tarda el regidor de Patrimoni Cultural, Ivan Sànchez, instants abans de donar per inaugurada la mostra patumaire.
Sànchez ha promès als primers visitants -polítics i membres de les comparses- “una nova perspectiva de les comparses”, mentre que Salvador Vinyes, el dissenyador, ha destacat “l’entusiasme” amb el qual s’ha fet l’exposició, “el mateix que sentim quan vivim la Patum”.
I, tal com ha avançat el propi Vinyes, per viure l’exposició només cal deixar-se portar. L’exposició és una oportunitat única per veure els elements de la Patum amb calma, de més a prop que mai, i per fixar-se en els detalls. I per fer-ho, cal deixar-se portar. I per això, la part inicial de l’exposició és música, és vídeo, és emoció, és nostàlgia i és pell de gallina.
És una exposició de les comparses que hem vist tota la vida a la plaça o a la Casa de la Patum. Ara bé, mai fins ara les hem pogut veure des d’un lloc pla, i amb la tranquil·litat i el temps que propicia el fet que no siguin a la plaça, entre la multitud d’un salt de Patum.
Anells, pigues, dibuixos, fils, rams… La Patum, a tocar del nas. I a partir d’aquest dissabte, per 5 euros. El patrimoni és públic, de tots, però té valor. I cinc euros, per viure’l tan de prop i amb tanta llibertat, a un dels primers visitants de l’exposició -qui escriu aquesta crònica- fins i tot li sembla barat.
