First Stop

Societat

La població estrangera al Berguedà creix gairebé un 20%, però segueix entre les més baixes de Catalunya

La població estrangera al Berguedà creix gairebé un 20%, però segueix entre les més baixes de Catalunya
RICARD CODINA

En el decurs de l’any 2019, 652 persones van venir a viure al Berguedà procedents de l’estranger. Amb ells, la població estrangera a la comarca va passar de 3.293 a 3.945 persones, i la variació va representar un increment del 19,8%, el més gran que s’ha notat a Catalunya. Tot i això, el Berguedà continua sent una de les comarques catalanes amb un percentatge més baix de població estrangera empadronada. Són les últimes dades que publica l’Institut d’Estadística de Catalunya.

El Marroc, Veneçuela i Colòmbia, principals llocs de procedència dels nous berguedans

El Marroc segueix sent el principal punt de procedència de la població estrangera que ve a viure al Berguedà. Al llarg del 2019 la població d’origen marroquí a la comarca va passar de 1.174 persones a 1.368 persones (+194). Veneçuela també s’ha situat entre els principals països d’origen en els últims anys: l’IDESCAT apunta que, el 2019, 99 veneçolans van aterrar al Berguedà per fer enfilar la xifra total de població amb la mateixa nacionalitat fins als 296.

També destaquen els 72 colombians que van optar pel Berguedà per començar-hi una nova etapa o les 45 persones procedents del Pakistan, que es consagra com el país més emergent dels últims anys al rànquing de població estrangera al Berguedà. L’1 de gener del 2020 hi havia 125 paquistanesos residint al Berguedà, respecte els 80 que hi havia un any abans.

Altres nacionalitats de la part alta del rànquing són Romania, Hondures, Polònia, Xina, l’Equador, Geòrgia, la República Dominicana o Itàlia.

 

L’increment de població estrangera més alt de Catalunya

L’increment d’aquest 19,8% dels estrangers al Berguedà és el més alt que registren les últimes dades de l’IDESCAT, per comarques. També va ser important la pujada de població estrangera  a l’Anoia (13,6%), el Moianès (12,4%), el Pallars Jussà (12,3%) i el Ripollès (12,1%).

L’augment, però, és relatiu, ja que el Berguedà continua a la part baixa del rànquing de comarques que atrauen més població estrangera. Les gairebé 4.000 persones que viuen al Berguedà procedents de l’estranger representen un 9,9% del total de la població a la comarca. Només hi ha quatre comarques que, percentualment, hagin acollit menys estrangers que el Berguedà: el Moianès (9,2%), el Pallars Sobirà (9,2%), l’Anoia (9,3%) i el Vallès Oriental (9,4%).

Les xifres del Berguedà són encara molt lluny de les comarques que encapçalen el rànquing. És el cas de la Segarra i l’Alt Empordà, on els residents amb nacionalitat estrangera són el 27,8% i el 24,7%, respectivament. Per municipis, a Guissona més de la meitat de la població és de nacionalitat estrangera (52,3%) i a Castelló d’Empúries, un 44%. Al Berguedà, el municipi amb més població estrangera és la capital, Berga, amb 2.405 persones (14,35%).

A nivell de país, la població estrangera resident a Catalunya era d’1.260.619 persones a 1 de gener de 2020, el 16,2% de la població catalana. Segons l’IDESCAT, és el valor més elevat registrat, després que el 2010 s’arribés a 1.198.538 estrangers (16% del total). El nombre d’estrangers es va incrementar en 101.192 persones en relació a l’any anterior, xifra que representa un augment d’un 8,7% durant el 2019.

El 54,5% de la població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya es concentra al Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. A Barcelona hi resideix el 28,5% del total (359.087 persones) i el creixement durant el 2019 va ser del 12,1% (+38.705 persones). Altres municipis que destaquen són l’Hospitalet de Llobregat, amb 61.348 persones de nacionalitat estrangera, i Badalona, amb 33.678.

demografia IDESCAT Població població estrangera

Comentaris