Per relacionar-nos, els humans establim normes que de tant en tant, anem actualitzant, revisant i canviant. Les ordenances municipals, per la seva definició, són les normatives que s’aproven al Ple Municipal —en un exercici d’autonomia municipal— per regular el funcionament de la societat, establint drets i deures de tots els ciutadans i ciutadanes. Evidentment, estan per sota d’altres lleis d’ordre general.
L’obligació de qualsevol equip de govern és complir i fer complir els acords adoptats en el seu màxim òrgan que és el Ple Municipal. Per altra banda, cal dir que quan es governa s’ha de tenir molt clara una obvietat: que les qüestions administratives —les normatives— no les han de dirimir/aplicar els polítics, sinó que formen part de l’Administració (de tots), d’una manera justa, imparcial i implacable per a tothom. És a dir, no val l’aplicació discriminatòria o la NO aplicació d’una norma perquè, en aquest cas, s’estaria prevaricant. L’obligació dels servidors públics és aplicar les lleis d’una manera igualitària per a tots els ciutadans.
En el Pla Estratègic del Sector Comercial, actualitzat i presentat fa pocs dies per l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, se’ns presenten força punts de millora que necessiten d’un altre article, però un dels punts dèbils del nostre DAFO com a ciutat és, sense cap mena de dubte, la neteja dels carrers i les pintades a les façanes. Massa temps s’ha fet els ulls grossos i no s’ha perseguit com caldria el fet d’embrutar la ciutat.
L’ordenança de convivència i via pública de la nostra ciutat es va aprovar el 2008 amb un ampli debat i una alta participació ciutadana. Actualment, està a punt la seva revisió —els tècnics de l’Ajuntament ja han fet la proposta, ara falta que els polítics s’arremanguin—. Evidentment, li cal una actualització amb molts temes. Això no obstant, us emplaem a llegir el text introductori de l’ordenança de convivència i via pública perquè —més enllà de les prohibicions que s’hi recullen— és molt il·lustrativa de com ens hem de relacionar els ciutadans i de la voluntat final de les disposicions: “Ningú no pot, amb el seu comportament, menystenir els drets de les altres persones ni la seva llibertat d’acció, ofendre les conviccions de les altres ni violar les pautes de respecte mutu, tolerància, llibertat i conservació de l’entorn, per la qual cosa, s’abstindran particularment de realitzar pràctiques abusives, arbitràries o discriminatòries o que comportin violència física o moral.”
Per tant, si enllacem la primera part de l’article i aquest últim punt tenim un resultat clar: cal aplicar i fer complir les ordenances que entre tots ens hem donat. Sense sectarismes ni discriminacions.
Les pintades a les façanes potser no les podem evitar —o potser sí, amb més diàleg— però les hem de netejar immediatament i censurar en el cas que es produeixin. I més, quan el sentit en què han estat fetes són en un atac frontal contra les creences personals, polítiques i religioses d’altres conciutadans.
Per a nosaltres, la ciutat ha de ser —primer de tot— un bon lloc on viure-hi. Un espai amable i segur per passejar, tranquil per fer petar la xerrada, i net per trobar-s’hi a gust.
Si no fem bon ús del nostre entorn, tots hi sortim perdent. És una qüestió de supervivència, de sentit comú. Fent complir les normatives, tots estem més protegits.
