Berga perd una de les grans investigadores de la seva història. Ha mort als 66 anys Dolors Santandreu. Durant gairebé quatre dècades, va combinar les classes a l’institut amb les investigacions. Va escriure un llibre dedicat a la història de la Berga medieval, i és que ningú com ella sabia com era la ciutat a l’Edat Mitjana.
L’Aquí Berguedà li va dedicar una portada, el gener del 2018. Passejant pel centre de la ciutat, va recordar la seva etapa com a regidora de l’Ajuntament (1987-1991), anècdotes com a docent, i mil i una curiositats històriques sobre els edificis que mirava i remirava tot caminant.
La Dolors volia ser psiquiatre, però una visita al monestir de Sant Sebastià de Sull, a Saldes, li va canviar la vida. Va descobrir les excavacions arqueològiques que feia el doctor Riu i va tenir clar que s’havia de passar a l’arqueologia i la història. En l’entrevista, explicava que, quan era petita, solia arribar a casa amb les butxaques plenes de pedres que anava trobant pel camí. Li agradava observar i tocar tot allò que li cridava l’atenció, i així ho va fer fins als seus últims dies.
Precisament per aquesta afició a l’observació, en aquella passejada la Dolors va arribar a comparar Berga amb Peratallada. Per ella eren pols oposats. “Vas a Peratallada i dius: oh, que vell és tot! I ho admires, perquè és antic però ben conservat. En canvi, a Berga, diries el mateix, però amb un sentit molt diferent, perquè és just al contrari”. I, sense pèls a la llengua i amb profunda tristesa, lamentava que Berga té “cases potents històricament, però força emmascarades” per les reformes que s’hi han fet al damunt o per les minses actuacions de manteniment.
El culpable, deia, “no és ningú i és tothom”. Les últimes dècades la ciutat ha pecat de no saber conservar espais i la solució, segons ella, passava -i passa- per “posar-nos les piles en la neteja i la restauració dels carrers més vells”.
Tot això aleshores ho veia des de fora de l’Ajuntament, però també ho va viure des de dins. Va ser en l’equip de govern de l’Alternativa Berguedana Independent (ABI), amb Agustí Ferrer al capdavant. El recordava com un mandat complicat: “Teníem una oposició que estava molt a sobre, perquè havien estat al govern molts anys”. Curiosament, en aquell mandat va sorgir la idea de traslladar la biblioteca a Sant Francesc. Des de fa uns anys, se n’ha tornat a parlar. A la Dolors li feia gràcia, que se’n parlés de nou, i reivindicava el convent com “un espai al·lucinant” i “una oportunitat d’or”. Fins i tot fixava la mirada en un altre espai, el Seminari de Vic, que es podria agafar com a referència: “És quadrat, igual, i hi tenen de tot, fins i tot una residència d’estudiants. Seria meravellós”.
Observant, “recollint pedretes” i investigant, la Dolors va passar l’última etapa de la seva vida com a jubilada, però va tornar a la universitat. Hi feia matèries saltejades del grau en Història, Arqueologia i Arts Cristianes. L’apassionava aprendre coses noves.
El seu funeral serà dijous, 23 de desembre, a dos quarts d’11 del matí, a l’església de Santa Eulàlia, a la plaça de Sant Pere.
