Una de cada 4 malalties de salut mental a Catalunya són depressions

Patrocinat

Segons el Departament de Salut, l’any més dur de la pandèmia, el 2020, més del 10% de la població a Catalunya patia de depressió severa. Un increment del percentatge que, junt amb un augment del 27% dels intents de suïcidi en adolescents el mateix any, assenyala la importància de la nostra salut mental. Una malaltia mental que no només cal combatre a la consulta, ans també per nosaltres mateixos.

Una pandèmia caracteritzada per la salut mental

Malgrat el silenci amb què la societat fins ara els encobria, els estralls de la pandèmia sobre la nostra salut mental n’han encetat una visibilització mai abans presenciada.  Mentre que, no fa gaire, les malalties i els trastorns mentals romanien ocultes sota el vel de l’estigmatització, la salut mental ha guanyat rellevància no només entre la societat, sinó també per part dels professionals de l’àmbit sanitari. Tant és així que la Generalitat se’n feia ressò a mitjan d’aquest gener assenyalant l’auge de la depressió durant el 2020, l’any més dur de la pandèmia. Situant-se com la malaltia mental que pateixen una de cada quatre persones ateses als Centres de Salut Mental d’Adults a Catalunya.

A més del reforç del sistema sanitari en matèria de salut mental que planteja —i que, de fet, ja ha començat a practicar— el Govern, és important recalcar que fora de consulta, guarir la nostra salut mental és una activitat imprescindible per la seva atenuació. Si bé tenir-ne cura no és sempre possible a causa del gruix d’obstacles amb què podem topar durant la jornada, activitats como el mindfulness de ejercicios para el día a día poden ser molt beneficioses. Una disciplina que duen a terme milions de persones arreu del món i que, tot esperant que la teràpia redreci els nostres mecanismes o que el nostre entorn s’estabilitzi, comporta múltiples beneficis en la nostra salut mental.

Què és la depressió?

Tothom identifica la depressió com una mena de tristesa aguditzada, sovint emprant el terme com a intensificador per expressar-ne la seriositat, però sense abordar-ne res més enllà de la superfície. No obstant això, i segons la defineix el mateix Departament de Salut de la Generalitat, la depressió arreplega un gran cúmul de símptomes que, en major o menor mesura, dificulten el desenvolupament individual i social de l’individu que la pateix. Des d’un baix estat d’ànim i una pèrdua d’interès en activitats abans motiu de gaudi, fins a desordres del son, canvis d’hàbits alimentaris, problemes de memòria i fins i tot ideació suïcida en els casos més extrems.

Tot i que les causes són diverses —especialment, en funció de la reacció de qui la pateix vers uns o altres episodis o situacions vitals—, el diagnòstic és simple, però requereix de comunicació. En aquest sentit, i a fi d’evitar caure en un autodiagnòstic erroni o amb pocs fonaments, sospitar d’estar patint una possible depressió és una informació que cal compartir amb el metge o metgessa per aprofundir-hi i esbrinar-ho. Sigui quin sigui el cas, demanar ajuda —pel propi peu o bé si veiem que algú del nostre entorn podria patir de depressió— és l’opció més encertada. I, un cop diagnosticat el cas i establert un nexe sanitari, treballar contra la depressió mitjançant tot recurs disponible.

El mindfulness contra la depressió

A banda de seguir les pautes que dicti el professional en salut mental assignat al nostre cas, sovint convé trobar com enfrontar la depressió durant el dia, lluny del centre on tenim el port que ens estalvia el naufragi. Entre moltes altres activitats que aporten grans beneficis —generalitzadament, les activitats a l’aire lliure o artístiques—,el mindfulness pot ajudar-nos a guanyar cert control mental amb què mantenir la nostra salut mental estable, atenta i, sobretot, sana. A grans trets, consistint en una activitat que, si bé es duu també a terme en grup, se centra en les nostres emocions endegant un projecte de creixement personal amb què enfortir-les i, conseqüentment, gestionar-les bé.

Alguns dels exercicis que proposa el mindfulness, com ara la respiració conscient, la noció sobre el propi cos o la meditació i l’atenció a l’entorn, són també exercicis fàcils, que ens reconforten i concilien amb nosaltres mateixos. Dit d’altra manera, es tracta d’un seguit d’activitats que podem incorporar a la nostra rutina diària i que, amplament, tenen el propòsit de, a partir del cos físic, asserenar la ment. És a dir, sentir que hi som i, aleshores, aprofundir en els estadis intangibles per trobar la font de la tristesa o la buidor que podem experimentar sovint. Una via amb què combatre sentiments com la depressió configurar una bona sinèrgia i sintonia entre el món interior i l’exterior.

Més de 45.000 catalans pateixen depressió

Analitzant les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya l’any 2020, més del 10% de la població a Catalunya pateix de depressió major o major severa, percentatge que l’any 2017 amb prou feines abastava el 6% i escaig. En concret, seguint les dades que aquest gener publicava la Generalitat, la xifra engloba més de 45.000 persones amb aquest diagnòstic, d’entre les quals —i amb més de 8.300 individus diagnosticats amb depressió per primera vegada— el 70’9% eren dones. Si la pandèmia es perllonga molt més en el temps, augurant un creixement encara major en els pròxims anys que també es combina amb un agreujament dels símptomes.

En aquest sentit, el Codi de Risc del Suïcidi de la Generalitat va alertar d’un augment del 27% dels intents de suïcidi en adolescents durant l’any 2020, registrant un total de 601 temptatives de suïcidi en joves fins a 18 anys. De nou, coincidint amb l’arribada de la pandèmia i els seus primers efectes en la vida i la normalitat de tota la població. Tanmateix, presentant molts joves que han experimentat sentiments de tristesa i buidor i que, en els pitjors dels casos, han dut la ideació suïcida un pas enllà. Fet pel qual la nostra salut mental, i en especial la depressió, sempre ha de ser motiu d’atenció. Perquè actuar a temps davant d’un primer indici pot marcar la diferència.

X