L’Ajuntament de Berga porta a ple l’acord per no haver de retornar 2,3 milions de deute, de cop, al juny

Ho ordena el ministeri i demana que es faci abans d'acabar el febrer per poder tramitar el refinançament del deute que va demanar l'Ajuntament l'agost passat

L’Ajuntament de Berga esquivarà els 2,3 milions que hauria de retornar al juny, segons l’actual calendari de retorn del deute. L’agost passat el govern municipal va demanar al ministeri un refinançament del deute per tenir dos anys de carència (sense pagar) i començar a retornar el que deu a partir del 2024 i fins al 2032. La sol·licitud, però, restava pendent del vistiplau del ministeri, que ho té gairebé tot a punt per donar la llum verda, però ara ha demanat un últim moviment a l’Ajuntament.

L’Ajuntament ha de tornar els 4,7 milions dels crèdits de l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) en dos anys: n’ha de pagar la meitat (uns 2,3) aquest juny i la resta, el juny del 2023. El govern ho vol evitar sigui com sigui i, de fet, el mateix regidor d’Hisenda, Marià Miró, ha reconegut en roda de premsa que “és impossible quadrar el pressupost d’aquest any havent de tornar 2,3 milions d’euros”. D’entrada, l’Ajuntament va demanar que els 4,7 milions s’incloguessin en el refinançament, però ara el ministeri diu que primer s’ha de demanar un ajornament del pagament corresponent a aquest 2022 i l’any que ve, repetir el moviment. I això és precisament el que aquest dijous es porta a aprovació en un ple extraordinari convocat per urgència.

El govern de Berga va explicar al ministeri que la setmana vinent hi ha convocat el ple ordinari de març, però el govern de l’Estat els va emplaçar a portar l’acord a ple tan aviat com fos possible perquè cal resoldre el procés abans que acabi el febrer. Així, al ple d’aquest dijous s’hi porten dos acords: que el refinançament sol·licitat només inclogui els 2,3 milions d’aquest any (l’any vinent s’hi inclouran els 2,3 milions que restaran pendents) i que s’acceptin les mesures de control per part del ministeri. Això últim, segons Miró, ja s’està complint: són uns informes trimestrals que Intervenció ha d’enviar al ministeri.

Els 4,7 milions són només una part del deute que cal retornar

El 2020 es va tancar amb un deute de 7,17 milions d’euros, però l’estiu del 2021 el mateix ajuntament ja va dir que el deute s’havia reduït fins a 6,4 milions. D’aquests diners que encara es deuen, els 4,7 milions d’ICO en són només una part. A banda, hi ha 1,7 milions més que l’Ajuntament proposa pagar entre finals d’aquest mandat i els quatre anys del pròxim.

El pla de l’Ajuntament és que ni aquest 2022 ni aquest 2023 es retornarà ni un sol cèntim dels ICO per tenir més aire per invertir a la ciutat, però sí que es retornaran 600 i 300.000 euros, respectivament, que corresponen a l’altra part del deute. Els quatre anys del pròxim mandat es retornarà el que quedi dels 1,7 milions i es començarà a pagar els 4,7 milions d’ICO. Tot plegat farà que entre el 2028 i el 2032 quedi per liquidar el deute amb l’ICO i les quatre quotes anuals seran calcades: d’uns 588.000 euros.

El pressupost, imminent

Som a finals de febrer i l’Ajuntament no ha aprovat el pressupost d’aquest 2022. El regidor d’Hisenda diu que la resolució del refinançament del deute és un dels grans causants de l’endarreriment, però “n’hi ha més”. Això sí, amb l’escull de refinançament a punt de superar-se, Marià Miró ha apuntat que dijous passat ja es va presentar la proposta del govern a l’oposició i el ple de pressupostos serà en les pròximes setmanes: “Serà sense cap mena de dubte abans que acabi el primer trimestre”. És a dir, al març tant sí com no.

X