Berga té una eina nova per revertir el tancament de comerços en alguns punts de la ciutat. Es diu Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) i, de moment, és un estudi al detall de l’activitat comercial a la ciutat, però pot acabar convertint-se en un motor dinamitzador d’aquells punts on s’observa més discontinuïtat comercial, és a dir, més persianes avall.
Berga va ser una de les 10 ciutats de Catalunya escollides per la Diputació de Barcelona perquè es comencés el procés per implantar-hi una APEU. La iniciativa de la Diputació es tradueix en una aportació econòmica d’uns 40.000 euros que serveixen per obtenir un diagnòstic i es desenvolupi un pla d’actuació per crear l’APEU. Ara mateix el procés és a mig camí: s’ha fet el diagnòstic, però cal fer el pla d’actuació. El diagnòstic no ha descobert la sopa d’all: els principals punts de la ciutat amb més persianes abaixades són el carrer del Roser, el carrer Major i carrers adjacents. L’Ajuntament ha d’acabar d’acotar la zona, però té decidit plantejar fer l’APEU en aquests carrers.
Però què és exactament una APEU? A efectes pràctics, un nou ens jurídic privat format per propietaris i botiguers de la zona en qüestió que passen a gestionar directament les polítiques de promoció econòmica de la zona per augmentar la competitivitat i evitar la degradació. Com? Finançant-se amb les seves pròpies quotes i complementant-les amb actuacions per part de les administracions públiques. “Pensem que hi ha d’haver un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i el nou ens”, ha recalcat la regidora de Promoció Econòmica, Roser Rifà.
L’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, s’ha referit al projecte de l’APEU com una eina per omplir de vida la ciutat. L’alcalde ho ha vinculat amb la recent reurbanització de la ronda Moreta destacant que “les obres a la zona han permès reconvertir una carretera en un espai ple de vida que tindrà continuïtat amb altres accions que es desenvoluparan al barri vell com la reurbanització del carrer Harmonia o la plaça de les Cols per disposar de més zones verdes i promoure iniciatives l’habitatge social”. Sànchez també ha insistit en la necessitat d’apostar per la reindustrialització del Berguedà i ha dit que “el Polígon d’Olvan és clau per retenir les empreses que reclamen més hectàrees industrials i per captar nova indústria per a la comarca”.
Característiques de les APEU
L’APEU és un projecte que ha de ser consensuat entre l’administració local i el teixit comercial, ja que per posar-lo en marxa es requereix que sigui aprovat pel plenari municipal. Les accions d’una APEU tenen l’objectiu de complementar les actuacions que porta a terme l’ajuntament. És una eina que atorga sobirania i capacitat de decisió a les persones titulars de locals d’activitat econòmica d’una àrea delimitada sobre quines seran i com es faran les accions de dinamització i millora del seu entorn urbà.
El finançament s’efectua per mitjà de quotes obligatòries en funció dels metres cadastrals per a tots els locals comercials amb accés directe des de la via pública que es troben en l’àrea delimitada. Requereix un procés de votació per aprovar-lo entre els locals implicats i les persones propietàries de solars (els ocupats i els que no ho estan). Són projectes a 3 o 5 anys vista que requereixen una planificació estratègica adequada i una gestió constant. Els eixos de treball de les APEU poden centrar-se en accions per millorar l’entorn urbà, la comunicació i dinamització de la zona, els serveis a les persones i a les empreses i la millora de la intel·ligència de mercat i el coneixement.
Prova pilot per desenvolupar una APEU a Berga
Berga és un dels deu municipis de la demarcació de Barcelona (Badalona, Berga, Cardona, Granollers, Mataró, Mollet, Sabadell, Sitges, Terrassa i Vilanova i la Geltrú), que des del 2021 participen en el programa pilot impulsat per la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona per desenvolupar una APEU.
Formar part d’aquest projecte ha permès l’obtenció d’una subvenció de 40.000 €, repartits equitativament en dues anualitats (2021 i 2022) per fer els estudis perceptius per obtenir el diagnòstic i el desenvolupament d’un pla d’actuació que permeti discernir sobre la viabilitat de crear una APEU al municipi. Paral·lelament, la ciutat rebrà 26.315,46 € addicionals provinents del Fons de Prestació Next Generation, atorgat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, de la convocatòria d’Innovació en les àrees comercials urbanes (APEU) sol·licitada per la Diputació de Barcelona. Aquests diners es podran destinar a fer millores en la via pública.
El president de l’ACEB, Josep Maria Serarols, ha mostrat el seu suport a la iniciativa i ho considera “una oportunitat perquè Berga sigui una de les ciutats punteres a la província de Barcelona a l’hora d’estudiar la possible implementació d’aquesta eina”. Serarols ha comentat que “l’APEU és el paradigma d’allò que nosaltres estem defensant, la col·laboració publicoprivada i la governança de la part privada”. El president de l’ACEB ha apuntat que “en la promoció econòmica del Berguedà és important el reforç de la capitalitat de Berga, així com la regeneració del centre, la dinamització del comerç i el fet de convertir-se en un pol d’atracció. Esperem que la gent s’entusiasmi amb el projecte i la ciutadania s’impliqui i ho tirem endavant entre tots”.
Un 25% dels locals a peu de carrer de Berga estan buits
El suport econòmic de la Diputació de Barcelona ha permès elaborar un estudi exhaustiu sobre l’activitat econòmica del municipi per identificar els principals espais de concentració comercial, la diversitat i tipus d’activitats econòmiques que es desenvolupen, la presència i estat de conservació dels locals comercials o la situació dels locals en desús, entre d’altres.
D’aquest estudi es desprenen diverses dades destacades. Per exemple, Berga compta amb 667 activitats comercials a peu de carrer, de les quals 275 (41,2 %) són activitats de comerç al detall, 335 (50,2 %) són serveis i 57 (8,6 %) són activitats d’associacions, d’oci, activitats industrials i de la construcció. Les zones amb una major presència d’activitats són el carrer Major, el carrer del Roser, el passeig de la Plau, la plaça de Viladomat i el passeig de la Indústria.
Pel que fa als establiments no actius, a la ciutat n’hi ha 226, que representa el 25 % del total. D’aquests, un 29 % està en condició de ser llogat, venut i/o traspassat, mentre que la resta de locals no disposen d’aquesta informació. Les zones més afectades per una major concentració d’establiments no actius i una major discontinuïtat comercial són el carrer Major i el carrer del Roser.
El president de Bergacomercial, Xavi Orcajo, ha explicat que l’entitat treballa amb l’objectiu que l’APEU es pugui desenvolupar. Orcajo s’ha referit a l’estudi sobre el cens de l’activitat econòmica assegurant que es tracta “d’una eina molt detallada sobre el comerç a peu de carrer i l’afectació de l’activitat econòmica en els comerciants i els consumidors”. El president de l’ens comercial ha afegit que, “més enllà de si l’APEU es fa efectiva o no, l’estudi ens nodrirà d’informació molt útil per continuar projectant el comerç i l’activitat econòmica a la ciutat, que és imprescindible perquè hi hagi vida al municipi”.
Un eix continu entre el carrer del Roser i el Vall
L’Ajuntament de Berga i Bergacomercial treballen amb la possibilitat d’impulsar una APEU a les zones comercials del carrer Major, el carrer del Roser i els carrers adjacents, basant-se en el cens de l’activitat econòmica esmentat anteriorment. La finalitat de la creació d’aquesta APEU és incidir positivament en una de les zones més afectades pel despoblament comercial i que necessiten revertir la situació per convertir-se novament en un pol d’atracció comercial que generi vida i activitat econòmica.
La regidora Rifà ha destacat la importància de treballar per identificar les propostes i àmbits de treball amb els agents implicats. Rifà considera que “cal incidir positivament en els espais on s’ha detectat un major despoblament de l’activitat comercial per potenciar la reactivació econòmica del centre de la ciutat”. La regidora considera que és important “posar el focus en aquestes zones perquè entenem el comerç com un eix continuu, que es pot recórrer a peu des del carrer del Roser fins al passeig de la Indústria, i cal evitar-ne la fragmentació”.
