Tossuts per exigir, generosos per acompanyar

El carrer del Roser, una de les zones on s'estudia aplicar l'Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) a Berga. ARXIU

L’encariment dels combustibles fòssils i la normativa europea de reducció d’emissions de CO2 (-50% el 2030), impactaran a mitjà i a llarg termini en la mobilitat de les persones i, per defecte, en la nostra manera de consumir.

Com en tots els àmbits de la vida: serveis sanitaris, cultura, educació… els hàbits de consum es veuran afectats. Necessitarem trobar tot el que ens fa falta a prop de casa, per evitar desplaçaments. En aquest sentit, per exemple, és probable que Berga rebi menys consumidors de la comarca, igual que és possible que consumidors locals no marxin fora. Això és un benefici comarcal i municipal. Però, només ho serà si tenim la ciutat i la comarca preparades per acollir aquest consumidor, que tard o d’hora, mirarà a prop de casa. I en aquest sentit, els conceptes “comoditat, oferta i visibilitat”, seran imprescindibles.

No cal dir que lluitar per un transport públic de major qualitat serà una peça clau (estació d’autobusos, tren…). Tenir la feina a prop de casa, també (polígon comarcal d’Olvan). Disposar de formació universitària i mòduls professionals que responguin a les necessitats específiques del Berguedà, també. I evidentment, en el cas que ens ocupa, disposar de ciutats netes, endreçades, ben il·luminades, pacificades de vehicles, amables pel vianant, serà vital per tal que el sector comercial augmenti l’oferta i visibilitat, aconseguint així l’objectiu de retenir consum.

També haurem de saber donar l’ús òptim als recursos digitals que tenim, i a rendibilitzar-ne les inversions que fem. Les dades ens mostren que el consum a través de plataformes digitals ha augmentat durant la pandèmia. Que ara s’ha estabilitzat, però que l’encariment del servei logístic —petjada ecològica entre altres motius—, farà que sigui un recurs de consum no predominant i que es transformi en una eina més de visibilització d’oferta, que no de compra.

La tendència és aquesta, però s’haurà d’anar confirmant amb les dades que obtindrem aquest any. Si tots aquests aspectes abans esmentats no es compleixen, estarem expulsant els veïns de Berga i comarca a les grans metròpolis o a nuclis propers ben comunicats, on passaran a disposar de tots aquests serveis d’una manera més còmoda i més econòmica. Actualment, aquesta situació de falta de serveis/comoditat de vida, ja els estem patint, però l’ús del vehicle privat ens ho està “salvant”. El 2030 ja no serà una solució rendible. Per tant, és imprescindible començar a teixir estratègies, projectes i accions que ens portin cap aquest camí. I ho necessitem fer amb més valentia, amb més consens i amb més inversions de les que disposem avui. Tots som i en serem corresponsables.

Les entitats comercials —i entitats de desenvolupament econòmic en general— tenim el deure d’exigir a l’Administració que comenci, d’una vegada per totes, aquest camí. Que realitzi inversions potents que ens portin a aquests models de ciutat i de poble que volem. A dir el que no volem sentir, a treballar per compensar el caos i l’estrès que pot suposar aquests canvis i, alhora, minimitzar-ne l’impacte:

  1. Hem d’agafar menys el cotxe, per tant, insistirem en la millora de la xarxa de transport públic.
  2. Hem de fer un millor reciclatge de la brossa que generem. Cal, doncs, arribar a aplicar una taxa per generació.
  3. Hem de disposar d’una estació d’autobusos a la Rasa dels Molins: hem d’aconseguir facilitar la mobilitat a la zona i no perjudicar els veïns.

Ens agradi o no, acabarem aquí. Perquè no parlem tan sols de deixar una ciutat o comarca millor per als nostres fills, parlem també de com la tindrem nosaltres d’aquí a deu anys.

És per aquest motiu que Bergacomercial no podrà liderar un projecte tan ambiciós com l’APEU (Àrea de Promoció Econòmica Urbana) si l’Ajuntament de Berga no plasma ja, en els pressupostos d’aquest 2022, les inversions necessàries i un projecte de ciutat clar. Nosaltres creiem en el projecte, però hem de veure la predisposició de l’equip de govern de portar-ho a terme amb garanties. Si no, nosaltres no ens implicarem.

I és per això també, que la Federació de Comerç del Berguedà, no recolzarà uns pressupostos del Consell Comarcal que no destinin recursos suficients a la promoció econòmica i al Pla de Reactivació Econòmica Comarcal.

I cal que en ambdós casos siguin apostes de ciutat i de comarca. Això vol dir que s’ha de veure la implicació de la major part dels partits que hauran de desenvolupar, en els pròxims anys, aquestes inversions.

I continuarem batallant amb la mateixa tossuderia i fermesa o més, que fins ara. I serem igual d’enèrgics a l’hora d’acompanyar i donar suport a l’Administració quan aquesta prengui les millors decisions. Però també serem exigents i crítics amb les accions que vagin en contra d’una estratègia que, al nostre entendre, és fonamental per a la ciutat i la comarca.

Perquè els vots donen legitimitat, però no la saviesa i la raó. La saviesa i raó la donen les dades, el rigor, l’experiència i el consens.