El COE i el govern espanyol descarten ja la candidatura dels JJOO d’hivern del 2030

L'executiu de Sánchez ja pensa en una candidatura per al 2034 i no desestima encara cap fórmula

El president del COE, Alejandro Blanco, a Madrid. ACN

El president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, ha convocat aquest dimarts a les 19 h una roda de premsa on previsiblement anunciarà ja la renúncia definitiva a la candidatura per organitzar els Jocs Olímpics (JJOO) d’hivern del 2030. Fonts del govern espanyol i del COE han donat per descartada ja la possibilitat de concórrer a la cursa per les reticències i entrebancs reiterats del govern d’Aragó a la candidatura conjunta aprovada pels equips tècnics. El COE treballa ara sobre la hipòtesi d’una candidatura per al 2034 que encara no està definit si tornarà a ser compartida entre Catalunya i Aragó o si –com ha plantejat la Generalitat- gravitarà bàsicament sobre el territori català.

La candidatura per als Jocs de 2030 es va donar definitivament per descartada la setmana passada, un cop fracassades totes les negociacions entre Aragó, d’una banda, i el COE i Catalunya de l’altra. L’última proposta ja en solitari del Govern, la creació d’una candidatura únicament amb Catalunya, no ha convençut Blanco, que havia treballat fins ara per una entesa que permetés que els dos territoris assolissin un acord i estiguessin representats als jocs, tal com li havia demanat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

El COE i Catalunya ja havien rebutjat el passat 7 de juny al plantejament del govern Aragonès, que després de despenjar-se de l’acord tècnic de repartiment assolit per les tres parts a finals de març va proposar una divisió per lots en què Aragó i Catalunya es quedaven una modalitat (masculina o femenina) de cada competició. La fórmula, segons Aragó, hauria garantit que aquests serien uns jocs “en igualtat” de condicions.

Fonts de l’executiu espanyol atribuïen la setmana passada les dificultats d’assolir un acord amb el president aragonès, Javier Lambán, a la competició electoral que manté amb el PP al seu territori i la proximitat de les eleccions autonòmiques del maig del 2023. Fonts del COE en fan una lectura semblant i acusa Aragó d’haver torpedinat deliberadament els acords assolits sense tenir en compte els ingressos i la projecció que els Jocs haurien representat per al seu territori.

Les mateixes fonts recorden que el Comitè Olímpic Internacional (COI) hauria vist amb molt bons ulls una candidatura europea i als Pirineus, i asseguren que han fet tot el que han pogut per fer-la viable. Ara, però “la candidatura dels Jocs per al 2030 està totalment descartada”, apunten veus de la negociació, i el COE i el govern espanyol ja treballen per edificar una nova proposta de cara als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030.

De moment, de cara al 2034 no hi ha cap fórmula descartada. No està clar si el govern espanyol acceptarà o no una candidatura de Catalunya en solitari o si intenta de nou un acord entre Catalunya i Aragó.

Lara: “Les millores en infraestructures són necessàries igualment”

Els consells comarcals del Ripollès i del Berguedà lamenten que el COE hagi decidit finalment descartar la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 de Catalunya i Aragó. Ho veuen com una “oportunitat perduda” per projectar internacionalment el Pirineu al món i reclamen que, ara que ja s’ha descartat, el Govern impulsi igualment millores en infraestructures perquè “les necessitats” hi són “amb jocs o sense”. Defensen que el que ha passat amb Aragó ha de servir per aprendre dels errors i afrontar una possible nova candidatura amb més solidesa. Des del Ripollès, a més, creuen que el Govern va voler explicar un projecte quan encara no estava prou treballat amb el territori i lamenten la inversió de diners i temps perduts.

El president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, situa la no entesa amb Aragó com el principal motiu que ha portat al Comitè Olímpic Espanyol a descartar la candidatura, a l’espera del que detallin aquest dimarts.

Malgrat tot, defensa en declaracions a l’ACN que el Govern hauria de ser “sensible” i fer igualment les millores en infraestructures perquè “són necessàries amb jocs i sense”. I posa l’exemple del desdoblament de la C-16 fins a Bagà i Guardiola del Berguedà o les millores en pistes d’esquí com La Molina.

I pel que fa a una nova candidatura per al 2034, Lara creu que no s’ha de descartar i afirma a títol personal que ho veuria en bons ulls si el Govern ho creu pertinent. Ara bé, opina que hauria de ser només amb Catalunya, tenint en compte el que ha passat amb Aragó. “Tothom creu que ho pot fer millor que els altres”, destaca, i per això veu molt difícil una entesa entre diferents territoris.

El Ripollès, molt crític amb la gestió del Govern

Al Ripollès també ho veuen com una “oportunitat perduda” i es mostren molt crítics amb la gestió que el Govern ha fet des que es va donar a conèixer la candidatura. “Podem buscar culpables, preguntar-nos quin Aragonès ha estat, el català o el territori veí, però més que buscar culpables cal assumir que no hem fet bé la feina des del primer moment”, explica el president del Consell Comarcal, Joaquim Colomer. Creu que el principal error va ser no tenir un “projecte sòlid ni clar” per poder-lo explicar al territori. “S’ha demostrat que, quan tens un gegant amb peus de fang, pot acabar fallant i això és el que ha passat”, ha afegit.

Si es vol treballar en una nova candidatura, Colomer creu que el Govern ha de detallar-ho a fons i presentar-lo al territori perquè “se’l facin seu” i no pas explicar el projecte quan encara no està prou treballat. En aquest sentit, ha lamentat també la pèrdua de diners i temps destinats en la candidatura fallida.

Mentrestant, ha assegurat que el Pirineu continuarà reclamant aquelles infraestructures i millores necessàries perquè “les mancances hi són, amb jocs o sense” i afirma que seguiran “fent pinya” fins que es reverteixi aquest deute. També ha afirmat que la Generalitat tampoc els va assegurar ni concretar les millores en infraestructures amb aquesta candidatura i que eren els alcaldes que els feien arribar les peticions perquè veien els jocs com un “accelerador” de possibles millores.

En uns termes molt similars s’han expressat des de la Unió Intersectorial d’Empresaris del Ripollès (UIER), que veien la candidatura com a una oportunitat per resoldre demandes històriques, com ara les millores d’R3 i més habitatge social. El seu secretari general, Josep Pascal, lamenta no haver estat capaços d’anar “tots a l’una” i que Aragó “ha aprofitat aquesta falta d’unitat”. També dubta de si s’hauran après dels errors de cara al futur perquè té la sensació que “hi ha més política que economia”.

Stop JJOO: “Hem guanyat”

La Plataforma Stop JJOO ha valorat l’anunci de la retirada d’una candidatura olímpica per a uns Jocs d’Hivern al 2030 amb un “Hem guanyat” a les xarxes socials. Això no obstant, han matisat que tot i la caiguda del projecte, volen resoldre “incògnites” com la quantitat de diners públics que “s’han llençat a la paperera” per mirar d’impulsar la candidatura; en què invertirà al Pirineu el Govern el pressupost dels JJOO i què farà amb els diners de les partides públiques. La plataforma ha anunciat que seguiran organitzats perquè no volen uns Jocs ni al 2030, ni al 2034 ni al 2038. L’objectiu, diuen, és aturar tots els macroprojectes i aconseguir inversions pel territori i un altre model econòmic i territorial de país.

També a través de les xarxes socials, el portaveu de la Plataforma, Bernat Lavaquiol, ha destacat la quantitat d’assemblees, xerrades, mercats, debats, talls de carretera i mobilitzacions que s’han fet en els darrers mesos contra el projecte de candidatura olímpica. Un dels més destacats va ser el 15 de maig, quan milers de persones van recórrer els carrers de Puigcerdà en una manifestació contra els Jocs. La Plataforma, també ha rebut el suport d’esportistes reconeguts com el corredor de muntanya Kilian Jornet i l’alpinista Araceli Segarra.

X