Moviment veïnal a Cal Rosal per aturar la degradació visual de les parets de la fàbrica i els seus voltants. En els últims mesos, el veïnat ha notat un increment de les pintades a la zona, que és la part de la colònia que forma part del terme municipal de Berga. Els veïns ho han traslladat a l’Ajuntament, però el govern ha al·legat que, tècnicament, és complex fer-hi inversions perquè l’edifici és de titularitat privada. Davant d’aquesta situació, els veïns han decidit autoorganitzar-se i tapar les pintades en una jornada de treball popular i l’Ajuntament s’ha avingut a pagar el material necessari per fer-ho possible.
L’Associació de Veïns de Cal Rosal ha agafat el timó per organitzar aquesta trobada, amb la col·laboració de Konvent, l’Associació Cultural i Esportiva de Cal Rosal i l’Ajuntament. Serà l’últim diumenge de novembre, el dia 27, a partir de les 11 del matí. La idea és repintar les façanes de la fàbrica i els voltants, i sanejar el jardí de l’església. Al migdia hi haurà una pausa per fer una arrossada popular amb música i vins naturals (cal inscriure’s al dinar AQUÍ).
La jornada del dia 27 és “una primera fase” de la transformació de l’espai. En una publicació a Instagram on anuncien la trobada, Konvent afegeix que “una vegada net i polit, volem transformar aquestes parets en un espai que divulgarà i documentarà les festes i trobades comunitàries del poble, mitjançant la crida a tothom que tingui fotos familiars o records”. Però això serà en els pròxims mesos. De moment, aquest mes s’eliminaran les pintades.
Ivan Sánchez: “L’edifici no és nostre, però els veïns sí”
Preguntat per l’Aquí Berguedà, l’alcalde de Berga, Ivan Sánchez, ha explicat que, d’ençà que els veïns van notar un increment de les pintades i els ho van traslladar, van activar el servei de mediació amb el Consell Comarcal per intentar resoldre el conflicte amb qui embrutava les façanes sistemàticament.
La propietat de la fàbrica també és un maldecap. “Estem en aquell punt que no saps gaire on anar a buscar”, confessa. La fàbrica va tancar l’any 92 devent molts diners a moltes bandes. Aquestes agents a qui se’ls devia diners es van constituir com a societat liquidadora i es van emportar tot el que tenia valor de la fàbrica. En aquesta societat hi havia bancs, organismes públics i proveïdors importants. Són els últims propietaris de la fàbrica, no han pagat cap impost des que l’empresa va tancar i s’han desentès completament de l’espai. Però el fet que hi hagi tants caps sota un mateix paraigües i que d’aquella societat no en quedi res, fa complicat tramitar qualsevol reclamació des de l’Ajuntament.
Malgrat tot, l’alcalde de Berga defensa que “l’edifici no és nostre, però els veïns sí” i celebra l’organització veïnal que farà possible aquesta primera actuació. Per aquesta jornada, l’Ajuntament pagarà el material i l’alcalde garanteix que, en els pròxims mesos, “s’adequarà una mica més l’entorn, malgrat que no sigui nostre”. De fet, la gran asfaltada anunciada per l’Ajuntament de cara als pròxims mesos inclou l’accés al carrer Muntanya, que és propietat de la societat liquidadora de la fàbrica, però que porta a una zona on viuen veïns que no en tenen cap culpa.
