Gisclareny canviarà d’alcalde i totes les travesses apunten a la primera alcaldessa de la història del municipi. Joan Tor, l’alcalde des del 1991, ho deixa. A les últimes eleccions s’havia presentat per ERC, després d’anys fent-ho per CiU. I ara qui li agafa el relleu com a candidata dels republicans és la seva filla, Queralt Tor.
Quan la Queralt va néixer, l’any 87, el seu pare ja havia estat alcalde quatre anys, tot i que aleshores no ho era. S’hi va tornar a posar l’any 91, quan la Queralt tenia quatre anys, i ja no ha parat fins ara. Per la Queralt sempre ha estat l’alcalde: “Tots els records que tinc són amb ell d’alcalde ja”.
Ara li agafa el relleu, però recalca que no és un canvi escrit en un llibre des de fa anys: “M’ho he estat rumiant molt. Sé el que és fer d’alcalde, ho he vist. I no ho he fet perquè toqui, sinó perquè en tinc ganes, m’il·lusiona i crec que puc fer alguna cosa pel poble”. Sobre el seu pare, creu que és “la persona que millor coneix Gisclareny” i es posa el repte de fer d’alcaldessa “amb la mateixa estima i respecte que ho ha fet ell”.
El gran repte és el mateix que tenia el Joan: millorar la carretera. “Ara hi ha una oportunitat de millorar i mantenir la carretera a través de la Diputació que ens interessa”, comenta. I sobre el segell de ser el poble més petit, també renega, com el seu pare: “No és una cosa que ens faci il·lusió. Ens agradaria deixar de ser-ho, no pas perquè els altres perdin habitants, sinó perquè nosaltres en guanyem. Però és complicat”.
Emili Casas, l’altre candidat
El PSC també presenta un candidat a Gisclareny. És Emili Casas, un veí de Bagà que no viu ni vota al poble. “Em van demanar de fer-ho i vaig acceptar perquè penso que a Gisclareny tothom és molt bona gent”, subratlla a l’Agència Catalana de Notícies. Però la majoria de veïns consultats per l’ACN asseguren que Casas no té res a fer. “Aquí ens coneixem tots i no volem que ningú de fora ens vingui a dir què hem de fer”, subratlla Enric Franch, propietari de Cal Misèria, l’únic restaurant del poble.
