100 anys de la cova de Queralt: un conte infantil celebrarà l’efemèride per la Gala

"El secret de la cova de Queralt", de Xavier Gonzàlez-Costa i Rubén Torres
"El secret de la cova de Queralt", de Xavier Gonzàlez-Costa i Rubén Torres

La cova de la troballa de la Mare de Déu de Queralt és a punt de fer 100 anys. Es va inaugurar el 3 de setembre del 1923 i, per commemorar l’efemèride, l’Ajuntament de Berga editarà un conte infantil, que es posarà a la venda per la Gala.

La iniciativa ha estat dels capitans de la Gala de Queralt, que han volgut seguir el camí obert pels de l’any passat, i preveuen programar tota una setmana d’actes culturals i festius a l’entorn del 8 de setembre”, ha explicat a l’Aquí Berguedà la regidora de Programació Cultural, Ermínia Altarriba.

Una de les activitats, el dimecres 6 de setembre, serà la presentació d’un conte infantil titulat “El secret de la cova de Queralt”, amb text de Xavier Gonzàlez-Costa i il·lustracions de Rubén Torres.

“Els capitans em van demanar un conte en què la cova de la troballa fos la protagonista, per posar-la en valor”, explica Gonzàlez-Costa. El text és una història inventada sobre la construcció de l’edifici, “completament fictícia”, i dirigida al públic infantil.

“És una rondalla amb uns protagonistes bons que treballen per fer la cova i un altre, de més entremaliat, que els va a la contra”, diu l’autor, i anuncia que hi ha un secret amagat, un “personatge” que els lectors berguedans sabran identificar.

Al final del conte, s’hi explica el procés real de construcció de la cova. L’obra es vendrà per 12 euros a l’Oficina de Turisme i durant els actes de la gala.

Ara “El secret de la cova de Queralt” ja és a impremta, i tindrà l’aspecte de la foto que acompanya aquest text, però “amb una sorpresa” en el format, que Rubén Torres es guarda per al dia de la presentació.

La història de la cova

Fins el 1923, al lloc on ara hi ha la cova de la troballa hi havia una ermita dedicada a Santa Elena. Coincidint amb les festes de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, el 1916, va sorgir la idea de fer-hi la cova.

A la parròquia de Berga, es conserven quatre plànols del projecte, signats pel pare claretià Josep Maria Forcada i Sors.

Plànols de la cova de la troballa, del 1916, signats per Josep Maria Forcada. Arxiu Parroquial/L’Erol

Les obres de construcció van costar 25.000 pessetes, que va pagar Montserrat Caterineu, vídua d’Antoni Rosal, advocat, diputat per Berga a les Corts espanyoles, i fill del fundador de la colònia Rosal.

Com explica Marc Artigas a la revista L’Erol, la cova ha passat nombroses vicissituds: des de la guerra civil fins a la caiguda d’un llamp, el 1995. L’última restauració, la va promoure mossèn Ramon Barniol l’any 2010.