Nadjimu Ilukpedju, president d’Africatalans Berguedans: “Volem participar de la vida de Berga i reivindicar el talent africà”

El Nadjimu fa anys que somia amb Catalunya. De petit, es va enamorar del Barça de Ronaldinho i es va autoprometre que un dia trepitjaria el Camp Nou. Ho va fer fa uns anys, després d’estudiar Filologia Anglesa a Togo, treballar dos anys a Istanbul i treure’s un títol de castellà a Granada.

A Turquia, va fer de guia turístic i va fer una promesa a una clienta barcelonina: “Un dia vindré i et trucaré”. I ho va fer. I va ser aquesta clienta que li va obrir les portes de Berga, ja que hi té una casa.

Ara fa gairebé dos anys que el Nadjimu va arribar a Berga. Ha escrit una cinquantena de poemes en català, és rapsode, ha participat en actes d’Òmnium i ha col·laborat amb el CE Berga, el club de futbol de la ciutat. A més a més, ara s’ha convertit en el primer president de l’Associació d’Africatalans Berguedans, la diàspora africana a la comarca.

Barcelona continua sent la ciutat dels seus somnis, però a Berga és feliç.

Et quedaràs?

No ho sé. Ningú sap què passa en el futur. Però aquí hi estic bé. Berga forma part de Catalunya i aquí soc molt feliç. M’agrada la tranquil·litat i Barcelona, al cap i a la fi, és a una hora i mitja.

Què és el que més t’agrada de Berga?

Segurament La Patum i Sant Jordi. No puc triar una de les dues festes. La Patum crec que és una cosa fora del normal. I per Sant Jordi, Òmnium em convida sempre i llegeixo els meus poemes. En tinc molts ja, en català, i m’agradaria fer-ne un llibre algun dia.

Arribes a Berga a través d’una clienta a Turquia. Què va passar aquell dia a Istanbul?

Va ser molt fort. Jo feia de guia turístic i feia tours en castellà, anglès i francès. En vaig fer un amb un parell de dones de Barcelona i, al cap de sis mesos, una d’elles va tornar per fer-lo amb un grup de vuit persones.

I la vas reconèixer?

No. M’ho va demanar, però era impossible perquè cada dia topava amb molta gent. Havia quedat encantada del primer tour i volia repetir. Em va dir que era de Barcelona i li vaig dir que era la ciutat dels meus somnis. Em va donar el seu telèfon i vam quedar que si un dia arribava a Barcelona, li trucaria.

I ho vas fer.

Sí. Quan vaig anar al Camp Nou. Llavors em va explicar que tenia una casa a Berga. No hi ve massa, però em va oferir d’anar-hi a viure. Li podia servir per guardar la casa mentre ella era a Barcelona, que és on viu. I al cap d’uns mesos vaig decidir d’anar-hi.

El que més m’agrada de Berga? No puc triar entre la Patum —una cosa fora del normal— i Sant Jordi, on puc llegir els meus poemes.

Quan va ser això?

El gener del 2022.

I des de llavors, què has fet aquí?

Tot el que he pogut! Des del principi em vaig interessar pel futbol. He fet entrenaments amb ells i els he donat un cop de mà amb allò que he pogut. Ara m’ocupo del bar. També faig classes d’anglès i francès a la biblioteca un cop a la setmana. I també tinc alumnes particulars, a qui dono classes.

A Istanbul va fer una promesa a una clienta, quan era guia. No s’imaginava que allò el portaria a Berga. ROSA – LA FOTOGRÀFICA

També presideixes l’associació Africatalans Berguedans, la diaspora africana a la comarca. D’on surt això?

No és una idea que nasqués de mi ni de ningú en particular, sinó un tema que compartíem tots. Estar sol aquí quan arribes no va bé a ningú. No hi ha ningú de Togo al Berguedà. A Barcelona sí, però aquí no. Sí que hi ha gent de Burkina Faso, del Senegal, de Gàmbia, del Marroc… Ens vam anar coneixent i un dia vam dir de fer una reunió per veure si seria bona idea constituir-nos com a associació.

Amb quin objectiu?

Primerament, per estar en família. La xarxa és africatalana: ni africana, ni catalana, sinó africatalana. Això és molt important. Els catalans també poden ser-hi i, de fet, volem que hi siguin. És més, la nostra secretària és catalana. La inclusió és molt important i no és gens fàcil si no tens contactes i una comunitat on poder-te recolzar.

I amb contactes, sí?

Molt més. Jo ara ja en tinc uns quants. Estic relacionat amb diverses entitats: el CE Berga, Òmnium… I això fa que conegui unes quantes persones. Vull fer coses
—volem— i l’associació neix per això. Però volem fer coses per als africans i per als catalans. No volem ser una secta, sinó tot el contrari: una associació que participi de la vida de Berga, que s’obri a les tradicions catalanes i que també ensenyi les africanes.

La inclusió és molt important i no és gens fàcil si no tens contactes i una comunitat

I imagino que ja teniu idees…

I tant! Moltes. L’associació es diu Africatalans, una paraula que es pot separar de moltes maneres. A mi també m’agrada llegir-la com a Àfrica-talents, és a dir, el talent africà, que és molt gran. Hi ha gent que fa costura, que cuina molt bé, que balla… Volem transmetre tot això. Volem fer desfilades de moda, que són molt populars a l’Àfrica, i volem fer tallers de dansa oberts a tothom.

Vas arribar a Barcelona per trepitjar el Camp Nou i una de les primeres coses que vas fer quan vas aterrar a Berga va ser interessar-te pel futbol. Per què?

Perquè soc extremament futbolero. I molt del Barça, des de ben petit. La meva habitació a Togo sempre ha estat plena de coses del Barça.

I això, d’on ve?

Del 2002. Em vaig enamorar de la selecció del Brasil del 2002. Era la del Ronaldinho, que després va fitxar pel Barça. I després va venir el Barça de Guardiola. A Togo, a mi em diuen el català per la meva afició pel Barça.

De debò?

Sí. Hi ha molta gent d’aquí que diu que és molt del Barça, però dubto molt que ho siguin més que jo. M’agrada el bon futbol, i això és el Barça. A Togo, sempre diem que, si tens un problema i vols deixar de pensar-hi, miris un partit del Barça del Pep.

“Hi ha gent d’aquí que és molt del Barça, però dubto que ho siguin més que jo”, diu el Nadjimu. ROSA – LA FOTOGRÀFICA