Bergacomercial replica: “Estem tristos i decebuts perquè l’oposició a l’APEU no proposa res”

La unió de botiguers defensa que està fent "el que pot" per arribar a tothom i que no té cap ànim d'amagar res. I proposa un debat públic amb els opositors de l'APEU.

Carrer Major de Berga, amb l'edifici de Finques Ciutat, pendent d'enderroc, a la dreta

No va caldre esperar ni dues hores per la resposta de la unió de botiguers Bergacomercial a la iniciativa “No a l’APEU, sí a Berga”. A les cinc de la tarda d’aquest divendres, els opositors al projecte es presentaven en societat en una roda de premsa en què la presidenta de la unió de botiguers, Jordina Serrano, i l’expresident, Xavi Orcajo, van assistir com a oients. Van fer-ho perquè, fins aleshores, ningú del moviment opositor els havia dit res sobre els seus arguments i volien assabentar-se’n. Al cap de dues hores, Serrano i Orcajo van convocar els mitjans de comunicació a la seu de l’ACEB per valorar la presentació dels opositors. I ho van fer molestos: “Estem tristos i decebuts perquè l’oposició a l’APEU, una iniciativa que té per objectiu avançar, no proposa res”.

Xavi Orcajo va deixar clar que, en els opositors, no hi veu res més que el rebuig a pagar: “Les accions els agraden, però que ho executi l’administració” i “si alguns tenen locals buits i no volen pagar perquè no volen que els costi diners, diguem-ho així”. Més enllà d’això —creu Orcajo— no hi ha cap proposta realista: “Si l’administració agafa les accions de l’APEU i les executa, la firma 128 és la meva. Però hem de ser realistes i no existeix aquesta possibilitat”. I afegeix que l’APEU planteja un pressupost d’1,2 milions d’euros, mentre que l’Ajuntament de Berga disposa d’un pressupost de 200.000 euros per a tota la promoció econòmica de la ciutat, amb el comerç, les fires i el polígon de la Valldan inclosos dins el paquet.

Segons l’expresident de l’entitat comercial, “el que planteja l’APEU, ni pot ni ha de fer-ho l’Ajuntament. De fet, no ho fa enlloc. Ho sabem de primera mà perquè parlem amb moltes UBIC. Les obligacions de l’administració seguiran sent les mateixes, però amb l’APEU es complementaran i s’anirà molt més enllà, creant un eix modern que potenciï tots els negocis que en formen part”. I insisteix que l’APEU no té cap voluntat d’assumir obres que ha de fer l’administració, sinó de gestionar inversions que beneficiïn directament l’eix comercial i que complementin les que fa l’administració.

La gran diferència, doncs, entre promotors i opositors és que uns creuen que les accions de l’APEU les hauria de pagar l’administració i els altres defensen que no és possible. I per què no ho és? Segons Orcajo, perquè “l’administració no pot entrar dins d’una botiga i destinar diners directament a uns negocis privats d’una zona determinada; tampoc pot anar a una fira d’emprenedors i franquícies i fer-hi de promotor econòmic, comprar les llums de Nadal d’una zona de la ciutat o finançar un cartell promocional de negocis privats, entre d’altres; l’únic que pot fer és crear una gran estructura perquè sigui més fàcil establir un negoci a la ciutat, però un cop feta és la part privada qui l’ha d’explotar per treure’n el màxim rendiment”.

Les dificultats legals per contactar amb propietaris de locals buits

La llei de protecció de dades és ara mateix el gran maldecap de la unió de botiguers per seguir avançant fases de l’APEU. La normativa diu que l’única manera que tenen els promotors de l’APEU de contactar amb propietaris de locals buits és a través de l’Ajuntament, que els ha de contactar, avisar-los que la unió de botiguers vol explicar-los el projecte i facilitar-los el contacte perquè s’hi adrecin. Bergacomercial no hi pot contactar directament perquè si ho fa vulnerarà la llei de protecció de dades i es podria impugnar tot el procés.

Per tant, l’única forma d’arribar als propietaris és, ara com ara, que els propietaris s’acabin adreçant als promotors per conèixer el projecte. Aquí, Bergacomercial també hi veu una gran diferència respecte als opositors, que han recollit 127 signatures, tant de botiguers com de propietaris, però que no han hagut de seguir aquesta sèrie de normatives perquè no s’hi juguen cap impugnació: “Sabem qui són, però no els podem trucar per explicar-los-ho, perquè ens hi juguem el projecte”.

Per tot plegat, els botiguers deixen clar que, si no han arribat a tothom, no és perquè no vulguin, sinó perquè “ho volem fer bé”. En aquest sentit, defensen que “ho estem fent com podem, organitzant taules de diàleg, reunions on i quan calgui, i intentant arribar a tothom”, i conviden a tots els propietaris a contactar amb ells. Fins i tot, proposen un debat públic amb la plataforma opositora “per contraposar propostes i arguments” i “trobar punts de partida per avançar cap a un consens”.

A banda, neguen que tinguin cap ànim de ser opacs i al·leguen que la principal mostra que volen ser transparents és que disposen d’una pàgina web oberta a tothom, amb el projecte explicat i amb les dades de contacte per als interessats.