El Guillem porta la música dins des de ben petit. Va néixer a Berga fa 27 anys, tot i que ve d’una família valenciana. El seu pare és d’Alzira i la seva mare, d’Almassora, però tots dos van aterrar al Berguedà el 94, l’any dels focs, per dedicar-se a l’ensenyament. Al cap de pocs anys va néixer ell. Li agradava cantar i ballar, i els seus pares van creure que apuntar-lo a l’Escola de Música de ben petit seria una bona idea. Amb només set anys, va començar a estudiar trompeta i s’hi ha acabat dedicant.
Ara té un quintet de música clàssica reconegut internacionalment i fa concerts per tot el món. Però per la pandèmia va descobrir un món que l’atrau cada cop més: la màquina de loops i el beatbox. La màquina va ser el seu regal de Reis del 2020 i li permet gravar sons que ell mateix fa amb la veu per diferents canals que es repeteixen tant com vulgui. La curiositat per un món que fins aleshores desconeixia l’ha portat a aprendre sense parar, a guanyar el campionat d’Espanya i a competir contra els millors del món.
Va ser la pandèmia, el que et va fer obrir al beatbox?
En part, sí. Acabava d’estrenar una màquina que coneixia ben poc. I de cop em vaig veure tancat a casa, amb una maquinota estranya que m’encuriosia molt. M’hi passava hores, jugant-hi, buscant per internet i descobrint tècniques noves. I, a poc a poc, vaig anar trobant que hi havia competicions de beatbox, que era pel que se solia fer servir. I cada cop tenia més ganes d’aprendre. Al cap de dos anys, ja em vaig apuntar al campionat d’Espanya.
I va anar bé.
Sí, el vaig guanyar! Vaig estar de sort. A la primera prova em van fer fora, però ho vaig tornar a provar i em van seleccionar per la final, que vaig guanyar.
I t’hi veus dedicant-t’hi?
Cada cop més, per què no. He descobert un món nou. Fa dos mesos que vaig tornar del Japó, del campionat del món. I crec que m’està tornant a venir la inquietud de provar coses noves: ara ja conec força la màquina i el beatbox, tinc la meva trompeta, m’agradaria agafar més instruments i fer coses amb la màquina. Crec que necessito una mica de temps encara per seguir aprenent, però tinc ganes de provar i provar.
Tot això, mentre la música clàssica continua ocupant un espai molt important a la teva vida.
Sí, i no em passa pel cap ara mateix deixar-la. Formo part d’un grup, el KamBrass Quintet, que ha estat molt important per a mi els últims anys. Tots els integrants som amics que ens vam conèixer a l’Escola Superior de Música (ESMUC) i que, just després de la pandèmia, vam tenir l’oportunitat de marxar a estudiar a Suïssa: primer, a Lucerna; i després, a Basilea. Hem rebut molts premis, però sobretot hem pogut actuar en molts països, a llocs on no m’hauria imaginat mai poder-ho fer.
I ara has tornat a Berga. Per què?
Bé, continuem anant tres dies al mes a Basilea, amb el quintet, perquè estem preparant projectes i volíem tenir aquest acompanyament pedagògic uns mesos més. Però sí, he tornat a Berga. Sempre m’he preguntat per què per viure del que vols has de marxar a fora. M’agradaria poder-ho fer des d’aquí i, de moment, és possible. Amb el quintet seguim assajant, ara a Manresa. I jo, a banda, he començat a fer classes i tallers de beatbox.
Ah sí?
Sí. I m’ho passo molt bé. Abans de la pandèmia vaig fer de professor a l’Escola de Música un any i sempre m’ha atret la part pedagògica. A poc a poc, m’agradaria anar-la recuperant. Amb el beatbox i la màquina de loops, sento que hi ha un interès, que agrada als joves, i m’ho passo molt bé ensenyant-los com funciona. A banda que també em dona una certa estabilitat. És bo saber què faràs la setmana que ve.
Dedicar-se a la música pot arribar a ser molt inestable.
Si et dediques únicament a fer concerts, sí. Avui en tens molts, però potser després vindran dos mesos que et menjaràs els mocs. Fer els tallers m’aporta molt. Els nens m’ensenyen moltes coses i em recorden molts valors que m’agrada tenir presents a la vida.
Tu també has estat nen. Què ha estat per tu l’Escola de Música de Berga?
M’ha fet valorar i estimar el que faig. Sempre he tingut molta sort dels companys i dels professors, en especial del Xavi Planas, el meu professor de trompeta. Crec que des de l’escola m’han sabut ensenyar música des d’una perspectiva molt sana. Sempre veus a les pel·lícules que és un món molt dur i a l’escola t’ho inculquen, però també t’ensenyen a viure-ho amb molt d’amor i respecte. Crec que, a nivell d’ensenyament de música, s’estan fent les coses molt bé, a Berga.
En quin sentit?
Som una ciutat on la música va molt lligada a les festes: la Patum, els Elois, la cobla i la sardana… D’entrada, tots agafem la música des de la cultura i no tant des de la perspectiva acadèmica. Ara, a més, hi ha el Conservatori dels Pirineus, que fa que molts alumnes coneguin més fàcilment que hi ha aquesta opció. A mi sempre m’ha agradat que s’iniciï alguna cosa per curiositat o motivació personal i que, arran d’això, vingui la formació. I penso que el temps m’ha donat la raó. A l’ESMUC, primer et preparen perquè siguis capaç de tocar-ho tot i després tornes a connectar amb l’emoció, amb els orígens, amb el que t’agrada de la música. I és que tocar perfecte pot fer-ho molta gent, però arribar al cor de les persones no. I és una cosa que s’oblida molt fàcilment quan estàs treballant o focalitzat només en la part acadèmica. A Berga, això se sap equilibrar molt bé des de la base.
