Sant Jordi és sense cap mena de dubte un dels dies grossos del calendari arreu de Catalunya. Veient la tele o escoltant la ràdio, hom podria pensar que la Diada de Sant Jordi comença i acaba a la capital.
Bé, de fet, veient la tele o escoltant la ràdio qualsevol dia, hom podria pensar que el món comença i acaba a la capital. Però no és així. Hi ha vida fora de Barcelona.
Tant és així que, per Sant Jordi, els carrers de tots els municipis del Berguedà s’omplen de parades de roses i llibres i l’ambient que s’hi respira no té pas tant a envejar al de la sempre omnipresent Barcelona.
L’endemà, el dia 24, la fotografia també és similar a tot arreu, aquí i a Barcelona. Les roses ben posadetes en un pitxer, es van pansint lentament fins a acabar al cubell de la fracció orgànica com una metàfora de les nostres pròpies vides. Els sembla trist el desenllaç? Potser sí, que ho és. Però no és trist, també, que la resta de l’any les llibreries siguin buides? O no és trist que els milers de llibres regalats per a la Diada de Sant Jordi, orfes de lectors, romandran indefinidament criant pols en un prestatge? O que el llibre més venut la resta de l’any, sigui, amb molta diferència, el llibret de pernil dolç i formatge?
Està molt bé regalar llibres. Però llegir-los és millor.