Fa uns dies ens vam assabentar que el missatge previ als salts de plens patirà modificacions per primera vegada en molts anys. La decisió s’ha pres després que l’any passat s’haguessin d’aturar dos salts. En el primer, l’evidència que hi havia molta gent que no tenia ni idea d’on s’havia ficat ni què havia de fer, era innegable.
El repte, per tant, és majúscul: cal comunicar correctament una dinàmica senzilla. Bé, dit així, no sona tan difícil, no? Llavors, per què la realitat s’entesta a demostrar-nos el contrari? Captar l’atenció de la gent, especialment dels més joves, és una labor titànica al segle XXI. Demanar a gent que passa els dies veient vídeos de menys de 30 segons a que pari atenció, és com fer-li palles a un mort: poc efectiu. I més quan la meitat va fins als ulls de barreja.
Es podria provar d’apagar les llums de la plaça, posar una llum zenital al balcó de l’ajuntament i que l’speaker sortís amb un mitjó a cada mà, com si fossin titelles. També es podria posar un semàfor a sota del tabaler i un parell de porrons (amb aigua) als accessos a la plaça per veure si la gent és capaç de beure a galet sense fotre’s la meitat del mam a la camisa. Però per més que s’afini el missatge (que està molt bé), molt em temo que el problema radica en l’audiència. I això, senyors meus, sí que ho veig difícil de solucionar.