Gironella sempre ha jugat a voler fer de segona capital (o alternativa) del Berguedà. A més, hi ha instal·lada una mena de monarquia municipal des de fa setze anys. El monarca (batlle) té una cort de deu cortesans (els regidors). Tots els possibles, sense oposició.
David Font en podria voler més. Si hi torna, cosa probable, s’enfrontarà als nous veïns a l’edifici de la política catalana, Aliança Catalana. Presentaran Maria Carme Mollar, una cuinera de Cal Bassacs, la qual ofereix un expedient de “vinculació a la vida familiar i coneixedora del món rural i la pagesia”. Un parent de la “Judit Vinyes de Gironella” podria optar a moure una altra cadira molt assegurada, la del baró (alcalde) d’Olvan, Sebas Prat. Només la falta de noms per omplir llistes electorals ho evitaria. Les enquestes els són favorables. Semblen sobrats de votants, però estan mancats de candidats per figurar a les paperetes. No és un problema només seu: tots els partits pateixen per aconseguir candidats de farciment; tots volen els llocs de sortir o amb previsió de tal cosa.
El cèsar i el noble d’aquestes dues viles estan molt consolidats; qui els vulgui apartar haurà d’arromangar-se molt més. Només rebotant les piulades de la comtessa de Ripoll no serà suficient.