A Berga, el 2006 ha estat l’any del civisme, o de l’incivisme, com es vulgui dir. Ningú no sap exactament si el civisme s’ha elevat al principal tema de discussió política i social per una realitat real, o per una realitat inventada. El cas Isanta va posar sobre la taula un problema de convivència a Berga, però el debat del 2006 ha anat més enllà.
A l’estiu, es tancava el primer any d’aplicació de l’ordenança del civisme, amb 37 multes, la majoria per sorolls nocturns. El problema era que les sancions no es cobraven, per deficiències administratives, i els veïns demanaven mà dura. Primer, contra els botellons al carrer. I més tard la queixa venia dels veïns dels Quatre Cantons, per sorolls i venda de droga. L’alcalde feia propòsit d’esmena i prometia intervenir-hi.
A una banda, els veïns i, a l’altra, els joves. Anarquistes i independentistes. L’Ajuntament signava la pau amb els col•lectius juvenils per Patum. Barraques al mig del Vall i permisos fins les 8 del matí. Un acord que deixava els veïns amb la mosca darrere l’orella i el sector privat amb queixes de tractes preferents. Però la pau va durar poc. A la tardor, començaven les mobilitzacions contra l’ordenança del civisme, a imatge i semblança de les protestes a Barcelona contra la mateixa normativa. I el dia 30 de setembre, protesta a la plaça de les Fonts.
Setmanes més tard, arribaven les multes per fer un acte de carrer sense permís. Es destapava la caixa dels trons, i els llibertaris denunciaven el que consideraven que era repressió municipal. S’iniciaven les accions de protesta. Pancartes davant de casa de Ramon Camps i de Josep Xoy, manifestacions al Teatre Municipal i al ple de l’Ajuntament, i cartells per tot Berga acusant l’acalde de ser feixista. Començava el procés administratiu per cobrar les multes, i els joves buscaven in extremis un acord amb les associacions de veïns. Però les entitats veïnals hi tancaven la porta.
I l’any acaba amb més manifestacions programades. La pròxima, demà mateix. Les posicions es radicalitzen i el terreny per a l’acord sembla inexistent. Uns volen més mà dura, i els altres volen eliminar l’ordenança. L’enfrontament té tots els números d’allargar-se mesos, i de convertir-se en un argument estrella en plena cursa electoral per a les municipals del maig.
