El 2006, les colònies del Llobregat han començat la seva transformació

Al mes de juliol, i per sorpresa, una immobiliària nord-americana, Hines, anunciava una superinversió a Cal Vidal. Els veïns, amb la mosca darrere l’orella, però l’Ajuntament de Puig-reig demanava confiança. Saturnino Domínguez, alcalde, assegurava que la colònia mantindrà l’esperit.
I, el 10 de novembre, Ràdio Berga anunciava els detalls del projecte. 531 habitatges. 118 apartaments en set blocs rehabilitats. I 106 pisos més dins de l’antiga nau de la fàbrica. I, a banda, 307 habitatges en blocs nous, més un hotel amb 40 habitacions. Antoni Clement, regidor de Promoció Econòmica de Puig-reig, i Pere Boixadera, de la federació d’associacions de veïns del Baix Berguedà.
Tota l’operació, encaixada dins d’un pla director de les colònies que va néixer per protegir les colònies del Llobregat, però que molts han vist com una amenaça per la urbanització massiva de la zona. A Cal Pons, Moisès Rial feia una comparació odiosa: el Berguedà i Marbella. I Joan Serra deia: més pisos no vol dir més serveis.
Gironella també volia frenar el creixement urbanístic de les seves colònies, i l’Ajuntament anunciava al desembre al·legacions al pla director. Joan Torra, portaveu de l’equip de govern, no volia carrers nous.
El Govern demanava calma. El pla director només vol ordenar el territori. Xavier Sabaté, conseller de Governació, el mes de juliol.
I, mentrestant, les colònies han anat fent feina de formigues per posar-se el dia. A Cal Riera, acord de l’Ajuntament amb la propietària. Finalment, s’arreglaran els pisos i els carrers.
A l’Ametlla de Merola, atenció domiciliària a la gent gran, perquè no se n’hagin d’anar de la colònia. a Cal Pons, els antics menjadors es convertien en locals d’assaig i en despatxos per a entitats. I, a Viladomiu Nou, s’obria la restaurada Torre de l’Amo, que recuperava l’aspecte de fa cent anys, i esperava convertir-se en un gran museu del passat industrial.
Les colònies de Balsareny s’incorporaven al projecte de les colònies del Llobregat, i creixia l’espai que busca futur. 150 anys de colònies industrials, que són un tresor de quan el Berguedà i el nord del Bages vivien del riu d’or. Un corredor fluvial que mira endavant, amb al·lèrgia al totxo i a l’especulació.