El 2007 serà any electoral en tots els municipis de l’Estat. Però el 2006 ja s’acabava el termini que s’havia fixat CiU per triar el candidat a l’alcaldia de Berga. Passaven els mesos, i res. Silenci absolut. L’actual portaveu, Josep Maria Badia, guanyava temps. I, per sorpresa, el 4 d’agost, un antic regidor convergent, del sector farguellista, anunciava a Ràdio Berga que volia ser alcaldable. I Badia l’acusava de no estar al dia en les quotes del partit. Un malentès. Militant al corrent de pagament, i alcaldable.
Els socis d’Unió també volien el número 1 de la llista per a Maria Àngels Guitart.
Passaven els dies i les setmananes, i Badia feia el pas. Volia tornar a ser alcaldable per treure’s l’espina clavada de les eleccions al Parlament.Un pas que agafava el president comarcal, Ramon Minoves, per sorpresa. Content, però resignat a no ser alcaldable. L’enfrontament no es tancava, i semblava que un cinquè en discòrdia podia ser la solució: Juli Gendrau.
I la resta, què? Al novembre, Ramon Camps evitava dir-ho en veu alta, però donava per fet que repetiria. I aprofitava per llençar floretes als seus socis d’Esquerra Republicana.
I, a Esquerra, es mantenien els dubtes. Josep Xoy deia que s’ho pensava, però donava a entendre que el límit són tres legislatures, i ell només en porta dues.
Iniciativa anunciava que Francesc Peñaranda repetirà amb ganes de portar a Berga el tripartit.
I, al PP, Ramir Ribera anunciava que plega. A l’altre extrem, l’esquerra més independentista feia el pas. Presentarà llista a les eleccions, amb la intenció d’esgarrapar vots a les forces tradicionals. Abel Caldera.
Acabava l’any amb molts dubtes i poques certeses. Els partits es mouen, però els moviments definitius encara estan per arribar. Què passarà en les pròximes eleccions municipals. El dubte es desvelarà el 27 de maig.
