El britànic que va morir a la Baells feia salt base, una modalitat prohibida de paracaigudisme

L’home que va morir dissabte a la presa de la Baells no era un parapentista, com van dir els bombers en un primer moment, sinó un paracaigudista que practicava una modalitat prohibida i extrema. Es diu salt base, i consisteix a saltar al buit des d’una mínima alçada recomanada, que ronda els 80 metres, amb l’única ajuda d’un paracaigudes. Els que s’hi dediquen pugen a gratacels, xemeneies o preses per poder practicar una activitat que no està regulada. La meteorologia, un canvi sobtat de vent o no haver preparat bé el material que s’utilitza poden tenir conseqüències fatals, com les que va patir dissabte Richard S., britànic, de 38 anys.
Va patir un traumatisme craneoencefàlic i el van haver de traslladar a l’hospital Parc Taulí de Sabadell, on va morir.
Els parapentistes asseguren que l’esport que ells practiquen és de risc, però no és de bojos, com el salt base.
L’any passat, els bombers van intervenir en 11 accidents de parapent de Catalunya. El Berguedà encapçala el rànquing de sinistres, amb 4 rescats dels bombers: dos a Berga, un a Avià i un quart al terme municipal de Castellar del Riu. Els altres set sinistres van tenir lloc a l’Alt Urgell, al Baix Camp, al Baix Empordà, a la Noguera, a la Cerdanya i a la Selva.
Experts com Oriol Duixans, de l’escola Parapent Espais, d’Avià, admeten que, d’accidents n’hi pot haver, però “com en qualsevol altre esport”, com l’esquí, que l’any passat va deixar diverses víctimes mortals al Pirineu català.
El més important que s’ha de tenir en compte quan es vola amb parapent són les condicions aerològiques.
El darrer accident en parapent va passar ara fa quinze dies, quan un parapentista va haver de ser rescatat en haver quedat penjat en una roca d’entre sis i set metres d’altura a la part superior de l’obaga de la serra de Queralt, a la zona de Sant Pere de Madrona.
De tota manera, en els últims anys no s’ha detectat cap víctima mortal per la pràctica del parapent al Berguedà.