La prevenció i la planificació són claus per poder fer front a emergències com ara riuades

Avui fa 25 anys, el 7 de novembre del 1982, del tràgic aiguat que va tan mal va fer a molts punts de Catalunya. El Berguedà va ser una de les zones afectades. Els pobles i les colònies que es troben al peu del riu Llobregat van veure com l’aigua s’enduia ponts, cases.. La força de l’aigua va tenir un fort impacte en l’economia de la comarca, per l’afectació de fàbriques tèxtils i explotacions mineres. Al Berguedà, a Catalunya i també a Andorra l’aigua va arrasar i el balanç va ser catastròfic en pèrdues humanes i materials. Avui fa 25 anys i a molts en costa imaginar-nos que la pluja pugui arribar fins aquests extrems. Què passaria si hi hagués xàfecs diluvians i pluges molt persistents que arribessin a desbordar els rius? Estem preparats per si això passés? La resposta és que cal planificació. Ho ha dit en una entrevista al programa Berguedà Vespre, de Ràdio Berga, Josep Arola, cap de la Regió d’Emergències Centre.
Els plans d’emergències, les prediccions meteorològiques… són mesures clau. Actualment hi ha més planificació per actuar ràpidament en cas de pluges fortes. En aquest sentit, els ajuntaments hi juguen un paper molt important, perquè és l’ens que pot actuar amb més agilitat a l’hora de prendre mesures concretes a cada territori.
Els ajuntaments i els cossos d’emergències, com els bombers, estan molt més preparats ara que 25 anys enrere, tant si han de fer front a inundacions com a qualsevol altra emergència. S’ha guanyat en prevenció i en planificació. Tot i això, Josep Arola ha dit que davant d’uns aigüats tan forts com els de l’any 1982 s’ha de tenir present que l’aigua no es pot aturar, només la poden controlar els embassaments.