Berga acull la setmana vinent el 1r Congrés Català sobre Abús Sexual Infantil (ASI), sota el lema De la detecció a l’acció. Es tracta d’una iniciativa impulsada pel centre de psicologia i salut de Berga La Neural, amb el suport de l’Ajuntament de Berga, que pretén convertir el Pavelló de Suècia en un punt de trobada per dona respostes sobre un dels grans tabús de la societat.
El congrés se celebrarà dijous vinent, 19 de novembre, de 9 del matí a 6 de la tarda (el programa, AQUÍ). I la directora de La Neural, Laura Andrés, n’és la principal impulsora.
En quin moment neix la idea de fer un congrés sobre l’abús sexual infantil a Berga?
Doncs neix de la frustració. A La Neural, treballem sobretot amb adults i atenem moltes persones que ens expliquen que durant la infància van patir abús sexual. I que quan ho van explicar a la família van reaccionar malament o, directament, no s’ho van creure. O gent que no s’han atrevit a explicar-ho, i tenen 40, 50 o 60 anys, i no ho han explicat mai. I a partir d’aquí vam començar a reflexionar: Com pot ser que hi hagi tanta gent que ho ha patit i que no se’n parli ni se’n sàpiga pràcticament res? I vam acabar convencent-nos de fer alguna cosa.
I en quin moment això agafa aquesta envergadura que acabarà tenint?
Primer pensàvem amb unes xerrades, però la cosa ha anat agafant volada. Vaig començar a pensar què volia que hi passés i s’ha anat fent gran, de forma natural, perquè és un tema que toca moltes potes i connecta amb molts perfils.
I, fins ara, quin perfil de persones s’han inscrit al congrés?
Ara com ara, hi ha més professionals que famílies. O, com a mínim, això és el que detectem. Les feines que anoten en la descripció són professions que tenen molta relació amb el tema, com ara mestres, serveis socials, psicòlegs, personal de l’administració pública… I també hi ha famílies, és clar, però de moment menys de les que m’agradaria.
Què hi trobarà la gent que vingui, al congrés?
Respostes. Espero. La idea és donar informació amb criteri científic real, validada, de mà de professionals i experts, sobre què és exactament l’abús sexual infantil i com reaccionar-hi. Tant de bo estiguéssim en el punt en què puguem prevenir-lo, però estem parlant de persones extremadament vulnerables, que són els infants. Pretenem que frenin una agressió d’un adult de confiança, i això és pràcticament impossible.
I aleshores, què hi podem fer?
Doncs dotar de prou consciència les famílies per poder-ne parlar amb els infants. Si se’n parla, al final és més fàcil que un nen pugui dir: “M’està passant això”. Que ho pugui identificar l’infant, però sobretot que la família sàpiga com reaccionar. Perquè a vegades fa gairebé tant o més mal que no se’t creguin i que no et protegeixin.
A banda del que passarà pròpiament al congrés, hi ha altres iniciatives complementàries que en pengen. Heu fet un conte.
Sí. Tenim una psicòloga a La Neural que escriu contes infantils. L’abril passat va treure un conte que es diu Els camins de la tortuga Duna, que és una tortuga que es dedica a anar pel bosc i es troba diferents animals amb diferents patologies. I la idea és que, a través d’ella, els infants coneguin els diferents trastorns de salut mental que existeixen. I ara, en aquest nou llibre, la tortuga Duna ens explica la història d’una nena que pateix abús sexual infantil.
I és apropiat per a infants?
Totalment. És un llibre que, si saps el que està passant, remou, però no és gens explícit. Ho pot llegir un nen sense cap problema i, de fet, és perquè els nens entenguin aquesta mena d’abusos. I l’epíleg l’ha fet la psicòloga Elena Crespi i va dirigit a les famílies perquè puguin parlar amb els infants sobre el tema.
Com es finança aquest llibre?
El Consell Comarcal del Berguedà n’ha finançat una part i farà possible que arribi a les escoles de la comarca. A banda, tenim engegat un Verkami perquè la idea no només és que arribi a les escoles, sinó que també sigui en biblioteques i allà on pugui ser d’utilitat.
Quants diners necessita el Verkami?
Demanàvem uns 1.000 euros i ja passem a la meitat. Tota ajuda serà positiva. Si recollim més diners, en podrem fer més exemplars i l’impacte serà més gran.
També heu fet una guia.
Sí. Hem intentat transformar en un llenguatge màxim planer possible els protocols i les guies d’actuació davant abusos sexuals infantils. N’ha sortit una guia que no diu res de nou, sinó que busca que s’entengui molt bé per qualsevol persona.
I on serà aquesta guia?
La repartirem gratuïtament i es trobarà físicament en llocs com escoles, instituts, biblioteques i, fins i tot, en comerços. I també la publicarem en format digital perquè tothom la pugui tenir a l’abast.
I l’última pota: un adhesiu.
Sí. L’oferirem als comerços de la comarca perquè puguin adherir-se a la campanya que hem titulat Aquí protegim la infància. Els demanem que posin l’adhesiu en un lloc visible de la seva botiga. És un adhesiu vermell on hi ha el telèfon d’Infància Respon i un QR que porta la guia. I, amb l’adhesiu, la botiga s’identifica com a comerç que activament està protegint la infància i dona informació útil a la gent que entra a comprar.
Vau començar a pensar en el congrés perquè detectàveu que hi havia moltes víctimes silenciades. N’heu parlat amb algunes d’elles? Què en pensen, d’aquest primer congrés?
Tothom està molt agraït que es pugui parlar del tema. Tots veiem clar que hem de treballar per crear aquests espais segurs on tu puguis explicar-te. I ens estem trobant moltíssimes persones que, arran del congrés, venen a explicar-nos els seus casos, que fins ara no s’havien atrevit a fer-ho. I sincerament està sent dur perquè, per més psicòloga que siguis, ets persona.
I us ho expliquen perquè veuen una porta on picar per tractar-ho?
No només. Hi ha molta gent que senzillament necessitava dir-ho. De fet, també hem obert un espai de testimoniatge per això. Amb una cosa tan tabú, moltes vegades no hi ha espai per parlar-ne. Moltes persones ens diuen que no volen posar cap denúncia perquè va passar fa 30 anys, però necessiten dir-ho en un entorn que ho entengui i no se’m jutgi. Llavors, a la pàgina web hi ha un lloc on la gent pot explicar la seva història, anònimament o no, i a la Neural hi ha una bústia física.
Com d’important és això?
És el primer pas. És reconèixer una cosa que ha passat. Una cosa horrorosa és quan la gent et diu és que no sé si és prou important el que ha passat per posar-me l’etiqueta de supervivent. I si estic exagerant? Al final, estem parlant de memòria d’infància.
