L’Aplec del Pi de les Tres Branques commemorarà els 800 anys del naixement de Jaume I el Conqueridor

L’Aplec del Pi de les Tres Branques se celebra aquest diumenge. Enguany, com a novetats, en destaca la commemoració dels 800 anys del naixement de Jaume I el Conqueridor, i el fet que els organitzadors de l’Aplec del Pi de les Tres Branques volen definitivament tancar l’accés dels vehicles a la zona de Campllong durant la festa i ofereixen, de forma alternativa, un servei de minibus per a les persones que ho vulguin, tot i que inicialment està pensat per a les persones grans o aquelles que presentin discapacitats. Aquesta mesura, de la qual se’n va fer una prova l’any passat, vol evitar que el pla i els seus entorns quedin malmesos i plens de roderes, i més tenint en compte que aquest any el terreny és més humit per les pluges, segons ha dit Joan Antoni Segado, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Castellar del Riu.
L’Aplec començarà a les 11 del matí, davant del pi vell, amb la benvinguda de l’alcalde de Castellar del Riu, Ramon Cabra, i d’altres autoritats de poblacions del Berguedà. Seguidament, es farà l’acte de commemoració del 800 aniversari del naixement del rei Jaume I el Conqueridor, amb un muntatge i una posada en escena que s’ha encarregat de realitzar l’Associació Indrets del Record. En aquest acte en concret, està prevista la participació de professors i historiadors vinguts de diferents indrets del país.
L’organització de l’Aplec del Pi de les Tres Branques va a càrrec dels ajuntaments de Castellar del Riu i de Berga, del Casal Panxo i dels Geganters d’Espinalbet i compta amb la col·laboració del Cercle d’Agermanament Occitano-Català, Indrets del Record, Tradicions i Costums.
El Pi de les Tres Branques és un exemplar de pi roig de 25 metres d’alçària i un perímetre a la base del tronc d’uns 5 metres. Considerat un símbol de la pàtria, ha estat cantat per molts poetes, entre els quals Jacint Verdaguer. Entorn de l’arbre mort s’hi celebra anualment, des del 1980, una diada d’afirmació nacionalista, el tercer diumenge de juliol. A causa del seu caràcter simbòlic, el 1987 va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya i objecte, per tant, d’especial protecció.