General

La Patum infantil es rescabala de la pluja de l’any passat i llueix sota el sol

L’any passat, la pluja va ser un maldecap major per a la Patum infantil. Començava i s’aturava, es reprenia i s’havia de tornar a suspendre. Fins al punt que els ruixats persistents van obligar a suspendre una de les quatre tandes.
Ahir, la Patum infantil es va rescabalar. Temperatures estivals, calor sufocant i un sol de mil dimonis. Els plens es van encendre amb normalitat, els gegants van poder lluir els nous vestits, i les guites i els guitaires van demostrar que les seves bates són ignífugues, aquesta vegada sí, i no impermeables.
La Patum només es va aturar per fer un homenatge a dos dels col·laboradors més veterans de la festa. Josep Lladó i Eunilda Fernández, que fa més de 50 anys que treballen Corpus rere Corpus per fer possible la Patum dels petits, han abandonat l’organització i han cedit el relleu a les noves generacions. Ahir, emocionats, van rebre l’ovació de tota la plaça, mentre s’agrupaven en una sola rotllana totes les comparses de la festa.
Les dificultats organitzatives de l’homenatge i la gentada que hi havia a la plaça van allargar la festa més enllà del que és habitual. Costava obrir-se espai, també a la Patum infantil. De manera que, per megafonia, es van repetir les crides de sempre: “Aquesta és la seva Patum, deixeu que els nens i nenes ocupin les primeres files, i els pares i mares mireu-ho des de la distància”, advertia el coordinador, Sergi Montaner.
De nou, va ser només una sensació, però també ahir tothom hi coincidia: hi havia més gent que mai. A la tarda, va ser una bogeria. “D’on han sortit tants nens?”, es preguntava una assistent a la Patum.
I una altra pregunta: d’on han sortit tantes ganes de Patum? No es cansaven. Volien més i més tirabols, i l’últim va sonar a quarts de deu de la nit.

Comentaris