General

La plaça torna a cremar en la Patum més multitudinària dels últims anys

La bengala vermella no es va encendre. I la verda, que la que marcar la represa
del salt de plens després de qualsevol incident, no es va arribar a estrenar. No va
fer falta. Tot va anar rodat. Només un ple va haver de ser atès durant el segon
salt, però quan els llums de la plaça ja s’havien encès de nou. Els dos salts van
funcionar sense incidents, tot i la marea humana que va voler viure la primera
Patum completa d’aquest any.
Costa molt comptar quants patumaires hi ha a la plaça. Això, sempre. Però ahir
tothom coincidia que que n’hi havia més que mai. És només una sensació, però
avalada per detalls. “La plaça sempre és plena, però ahir era molt sorprenent
veure com també estaven inundats els carrers dels voltants”, explicava a Ràdio
Berga una veïna del barri vell. I era així: gent al carrer Boixader, a la Berruga, la
plaça del Doctor Saló a rebentar, i mira que el Vall, a la zona dels pinxos i les
atraccions, no es podia passar, expliquen.
“Crec que mai com avui havia parlat tant per la megafonia de la plaça”, explicava el
speaker oficial de la festa, Pere Artigas. La transmissió de Ràdio Berga feia de
corretja de transmissió. A la plaça, el cap de colla de l’àliga, David Perarnau,
demanava una crida perquè li obrissin pas a través de l’emissora municipal. El Pere
ho sentia des de dalt, i obeïa. “Obriu, si us plau, un passadís”, demanava a la
multitud, i li feien cas a mitges.
Obrir un passadís o una rotllana era missió impossible. Tot era ple, i la plaça
relliscava. Van haver de demanar que no s’entressin ampolles de vidre, i algun
objecte o qui sap què va fer caure un nan vell que no va poder acabar el salt: es
va torçar el peu i es va desesperar, perquè era la primera vegada.
Petites històries d’una patum d’alta temperatura, i d’assistència infinita.

Comentaris