El sector del turisme al Berguedà s’ha de preparar ara, per quan acabi la crisi estar a punt i aprofitar les possibilitats de negoci que sorgiran. Aquesta és la recomanació que fa el professor i responsable del Laboratori Multidisciplinari de Recerca Turística de la Universitat de Girona José Antonio Donaire. Aquest expert assegura que les previsions per a després de la crisi anuncien un nou escenari en què el turisme serà un dels sectors econòmics amb una major capacitat de creixement. A més es tracta d’un sector “canviant”, en què Internet i les tecnologies de la informació han entrat amb molta força. Tot això obre, segons Donaire, un munt de possibilitats que “el Berguedà no pot desaprofitar”. Abans però, ha d’augmentar la seva oferta, amb més places d’allotjament i restauració, i oferir més productes turístics.
Segons aquest expert en turisme, el sector al berguedà és conscient que “hi ha un desnivell entre les possibilitats de la comarca i el seu nivell d’oferta real”. El que convé és que l’administració posi els recursos econòmics necessaris per augmentar l’oferta i que el sector privat faci un esforç en aquest sentit. Això sí, adverteix que no es pot permetre que tota la responsabilitat es dipositi “en uns pocs empresaris, sinó que sigui un esforç de comarca” amb una estreta col·laboració público-privada.
José Antonio Donaire destaca que falta una estratègia que marqui els objectius que el Berguedà ha de complir en qüestions de turisme en el termini de deu anys. Per exemple: “quantes empreses d’allotjament i de restauració necessitarem, quina inversió pública cal fer”. No tenir aquesta estratègia conjunta és un “handicap”, que altres comarques ja han superat.
Els punts febles del turisme al Berguedà són, segons Donaire, la poca oferta d’allotjament, restauració i productes turístics. I és que “el turisme necessita una petita massa crítica”, és a dir, que perquè vinguin turistes cal que hi hagi una àmplia oferta. En canvi, com a punts forts la comarca compta amb “una identitat pròpia, alguns elements de paisatge molt ben conservats, una estratègia de turisme industrial molt encertada i una bon nivell gastronòmic”. Sobretot, però, el Berguedà s’ha de diferenciar de la resta per la qualitat de vida.
