Un estudi fet a Olvan demostra la viabilitat del pasturatge al bosc per prevenir els incendis

Que les vaques pasturin al bosc, per fer un millor manteniment d’aquests espais i prevenir d’aquesta manera incendis forestals. És el que proposa un estudi fet pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. L’informe demostra la viabilitat tècnica i econòmica dels pasturatges als boscos a partir dels resultats de les proves fetes a la finca Ferreres d’Olvan. En aquest cas, un ramat de vaques ha pasturat durant tot l’any en masses denses de pinassa i en zones de roure regenerat després dels incendis del 94. El ramat ha aconseguit obrir espais a les clapes d’esbarzer i la gestió del sotabosc també ha servit per facilitar la connectivitat entre zones bones de pastura.
Marc Taüll, enginyer de forest del Grup de Sistemes Silvopastorals del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, ha explicat a Ràdio Berga que aquestes pastures permeten que les finques siguin més resistents davant els incendis forestals. I és que, segons l’estudi, a les zones no pasturades la biomassa herbàcia arriba a ser d’entre 2.500 i 3.000 quilos per hectàrea. Aquest tipus d’explotació permet obtenir una renda baixa, però constant en el temps, que requereix poca mà d’obra i poca inversió, és a dir, que es pot amortitzar en poc temps. A més, és compatible amb altres activitats: “alguns dies és suficient amb dues hores de treball i a vegades ni tan sols cal anar a veure les vaques”.
Segons els responsables de l’estudi, l’experiència analitzada a Olvan es pot aplicar arreu de Catalunya, ja que el tipus de finca en la que es fa l’estudi a Olvan és molt estesa a tot el país. A banda dels beneficis ramaders, les pastures tenen molts avantatges mediambientals, ja que per exemple, contribueixen a la conservació de la biodiversitat i a crear un sistema eficient i econòmicament sostenible. El model d’animals que pasturen al bosc ja s’ha començat a aplicar en diferents punts del país, com ara a Montserrat, amb vaques pasturant.
A partir d’ara es continuarà treballant en aquest estudi que té per objectiu “caracteritzar els tres tipus d’aprofitament silvopastoral a Catalunya i valorar-los des del punt de vista agronòmic, de gestió forestal i de rendiment econòmic”. La idea, explica el responsable de l’estudi, és veure quines són les actuacions forestals necessàries “per cada tipus de maneig i que els propietaris puguin acollir-se a ajudes públiques” amb l’objectiu de gestionar millor els seus boscos.