La Patum es dóna a conèixer a les Jornades de Folklore de Pamplona, que es fan avui i demà. Com a festa Patrimoni de la Humanitat no hi podia faltar, perquè enguany aquestes jornades de cultura tradicional (que arriben a l’edició 27) tracten de ‘Patrimoni Immaterial: pràctiques i efectes’. La idea és aprofundir i divulgar sobre la cultura tradicional, parlar de les accions de protecció que fan les administracions, i també posar èmfasi en la possible comercialització que se’n pot fer.
I concretament, en el cas de la Patum de Berga s’exposarà la seva experiència en el camí que es va seguir per ser proclamada Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco el 2005 i les conseqüències positives i negatives d’aquests sis anys. L’encarregat de fer la ponència serà l’historiador Albert Rumbo, que en una entrevista al programa Berguedà Matí, de Ràdio Berga, ha fet cinc cèntims de la seva intervenció: «quines repercussions té la declaració Patrimoni, què ens aporta, si ens ajuda a salvaguardar la festa…»
Rumbo participa a les Jornades de Folklore com a gerent del Patronat de la Patum, un càrrec que ostenta des de fa ben poc –de fet l’estrena en aquest cicle– i que pensa que ha de servir per seguir més de prop els compliments dels acords del Patronat, així com procurar que vagin avançant i que es materialitzin els projectes sobre Patum que ja hi ha en marxa. I també potenciar la difusió de la festa fora de Berga.
A banda de la Patum, en aquestes Jornades de Folklore de Pamplona que es fan avui i demà també hi participen representants d’altres festes, sobretot carnestoltes de la zona del País Basc i Navarra, així com també el cas concret del Carnaval de Binche (a Bèlgica).
