El bisbe de Solsona, Xavier Novell, s’abaixa el sou un 25%. Fins ara cobrava uns 1.200 euros mensuals i ara el seu salari serà d’uns 900 euros. Els 300 euros d’estalvi de cada mes els destinarà a les famílies amb problemes econòmics. Tenint en compte que cada vegada són més les persones amb necessitats, ha decidit fer una aportació personal per ajuts socials. Segons el bisbe Novell: «no podem quedar impassibles davant del fet que molta gent no té diners. Jo m’he rebaixat el sou un 25%.».
A més, la diòcesi de Solsona destinarà 300.000 euros al Pla d’Ajuda Social de Càritas. Es tracta d’una campanya que l’entitat engega aquest cap de setmana amb l’objectiu de fer front a l’augment de persones que piquen la porta de Càritas per demanar ajut. En aquest sentit, totes les col·lectes que es facin des d’aquest diumenge a les parròquies del bisbat de Solsona seran per Càritas. I a més, es podran fer donacions extraordinàries per mitjà d’un número de compte (s’informarà a les parròquies).
Davant d’aquesta realitat, el bisbe Novell fa una crida a la solidaritat. Anima als arxiprestats i parròquies a seguir el seu exemple i donar part del seu pressupost a aquesta iniciativa social per ajudar als més necessitats. Així ho posa de manifest en un comunicat pastoral que es repartirà aquest diumenge amb el full diocesà.
La pastoral, que es titula ‘Tots contra la crisi’ analitza les causes de la crisi, qui en són els principals afectats, i fa algunes propostes als ciutadans de què podem fer contribuir a superar-la.
Monsenyor Xavier Novell assegura que el motiu principal de la crisi és que s’ha volgut viure per sobre de les possibilitats.
Els principals perjudicats, segons el bisbe de Solsona, són els més febles; Els immigrants també pateixen durament la crisi, diu; però alerta que “la cara més perillosa i alarmant és la gran quantitat de persones normalitzades laboralment que han quedat a l’atur i no troben feina”.
Per això, el bisbe convida a tothom a posar el seu granet de sorra perquè “a ningú li manqui sostre, llum, aigua, calefacció i una alimentació suficient”. Apunta que “només que cadascú renunciï a alguna cosa a favor dels qui ens necessiten es podrà salvar a molts del precipici de l’exclusió social”.
