Els instituts del Berguedà es troben en una situació econòmica preocupant. La reducció acumulada en les despeses de funcionament que atorga el departament d’Ensenyament de la Generalitat i l’impagament d’algunes partides pendents fa que hagin de contenir molt les despeses. És el cas de l’Institut Guillem de Berguedà de Berga, tal com ha comentat la directora, Montse Gorchs.
El cas de l’Institut de Berga és el mateix amb què es troben a la SES, de Berga, i també als instituts de Puig-reig i Gironella, consultats tots per aquesta emissora. Bagà és l’únic dels cinc de la comarca –segons fonts de l’equip directiu– que econòmicament no té especial dificultats, tot i que sí que han expressat queixes per la reducció de la plantilla de professors. Una afectació que també és general.
Menys professors i menys diners. Aquesta és la realitat. Les retallades de la Generalitat els han passat factura. El Govern català determina una assignació econòmica per despeses de funcionament als instituts però la davallada progressiva d’aquesta partida als pressupostos està generant problemes a alguns instituts. N’hi ha 36 que es queixen que ja no poden ni pagar les factures i que tenen dificultats econòmiques greus. Així ho han exposat en una carta que directors de secundària han fet arribar al Secretari de Polítiques Educatives, Lluís Font. La carta detalla la problemàtica i els resultats d’un sondeig que s’han fet a 193 centres de Catalunya, els quals han qualificat la situació econòmica de bona, moderada, preocupant o greu. Dels 193, 36 han dit que era greu; 99, preocupant; 55 moderada i 3 centres han dit que estaven bé econòmicament.
Al Berguedà, la situació no és tan dramàtica. Els cinc instituts del Berguedà encara no es troben en una situació límit sinó que poden anar pagant les despeses en aigua, llum, telèfon calefacció, manteniment del mobiliari… però temen que si el curs que ve el Govern català continua amb aquesta política de retallades en Ensenyament no puguin passar un altre any. Actualment ja estan fent un esforç important de contenció de despeses, i de fet, funcionen gràcies a la capacitat de gestionar l’estalvi, ha dit la directora de la SES de Berga, Fina Madrid.
La falta de diners fa que les direccions dels centres hagin de controlar molt les despeses en electricitat i calefacció per exemple, i a part d’aquestes qüestions del dia a dia també els limita a l’hora de fer activitats.
