L’empresa distribuïdora de compressors d’aire Abac Catalunya, de Casserres, és un d’aquells casos en què la globalització ha obligat a cedir independència a canvi de subsistència. I és que després d’haver-ho rebutjat fa més de dos anys, finalment la companyia va acceptar ser absorbida per la multinacional sueca Atlas Copco. Així, l’empresa fundada l’any 1992 per Rossend Soler va passar a formar part d’una gran corporació que poc a poc s’havia anat fent seus els productors, els canals de distribució i, en definitiva, el mercat.
Tal com ha explicat Soler a l’espai de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB) a Ràdio Berga, davant la gran quantitat de recursos d’aquestes multinacionals, Abac es va trobar com tantes altres empreses catalanes, és a dir amb poques opcions per triar. En aquest cas no hi havia gaire més possibilitats, un cop Atlas Copco va adquirir dues de les “fàbriques mares” que proveïen a l’empresa berguedana: “o ens uníem a ells o haguéssim tingut problemes per proveir-nos del material que portàvem més de vint anys distribuint i que ara és propietat seva”.
En aquest temps els canvis han estat substancials, sobretot a causa de la pèrdua del centre de decisió. Ara, Rossend Soler ha de passar comptes amb la direcció de la multinacional a l’hora que és l’area manager d’Atlas Copco, que té més de quaranta treballadors a tot l’estat, ja que a més de les instal•lacions Casserres (amb vuit treballadors) també hi ha centres a Madrid, València i Bilbao. El fundador de l’empresa de Casserres explica que pertànyer a una multinacional els ha permès “mantenir els llocs de treball i encarar el futur d’una manera diferent“ a com preveien fa dos o tres anys.
L’absorció permet a Abac Catalunya assegurar l’activitat futura, però, tot i així, el seu responsable destaca les complicacions del moment actual per a l’empresariat català, el qual –diu– necessita una bona injecció de moral per tirar endavant.
