Una de les primeres lliçons que ressonen a la facultat de Periodisme és que un esdeveniment no és gairebé mai la notícia, sinó que ho és allò que s’hi explica. A la inauguració de la seu de l’ACEB d’aquest dilluns, s’hi ha escenificat una d’aquestes excepcions. Que hi hagi assistit el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, no hauria de ser la notícia, si no fos pel valor simbòlic que hi ha volgut donar la patronal. I tampoc no hauria de ser notícia, si no fos perquè la comarca no està massa acostumada a rebre consellers, siguin de l’àmbit que siguin.
El cas és que avui, per a la patronal, era molt important que hi fos tothom. I aquest «tothom» inclou les primeres espases de tots els àmbits amb qui es relaciona l’associació d’empresaris. Això vol dir empreses, però també vol dir entitats, universitats, gremis i, sí, polítics. Avui la patronal no es volia deixar ningú. I el president, Josep Maria Serarols, ho ha evidenciat a l’inici del seu discurs, amb una salutació d’un minut de rellotge.
Serarols ha estat net i endreçat. Ha aixecat la mirada del paper cada vegada que ha pronunciat un concepte clau: «pas de gegant», «la casa de tots», «ambició», «autoestima» i «col·laboració publicoprivada». A això últim, no hi ha dedicat més temps que a la resta de conceptes, però s’ho ha guardat per la part final, conscient que darrere seu pujaria a la palestra el conseller Sàmper. Hi ha afegit, això sí, un altre ítem: la necessitat de reforçar «la confiança mútua» entre públics i privats a la comarca. I ha conclòs: «Aquesta seu és el Berguedà que volem: modern, preparat, unit i de primera».
L’autocrítica del conseller
La berguedana Judit Jordana, la presentadora de l’acte, ha donat pas a Sàmper. Ningú no hauria entés que la presentadora d’avui no fos de la comarca. De fet, abans, Serarols ja s’havia ocupat de deixar clar que la nova seu ha estat dissenyada i construïda pel talent berguedà. Més d’una trentena de treballadors de diferents sectors, ha quantificat.
Sàmper no ha tardat a agafar el guant del president. Ha defensat la col·laboració publicoprivada a la qual havia fet referència Serarols. I ha afirmat que el seu govern està fent esforços per «redistribuir la riquesa» més enllà de Barcelona. En aquesta línia, Sàmper ha reivindicat l’aposta de país per alçar la macrofactoria d’IA lluny de Barcelona, a Mora d’Ebre. I ha conclòs que, perquè aquesta redistribució es materialitzi, cal que hi hagi un territori unit, compacte i que vagi a la una.
Ara bé, el clímax d’acceptació de les paraules de Sàmper ha arribat en un altre moment a la zona del públic. El conseller ha fet referència al punt estrella de qualsevol empresa quan parla d’allò públic: «L’administració va lenta, és veritat». Desenes de rostres del públic han fet que sí amb el cap. Després, Sàmper hi ha afegit que «el govern treballa per revertir-ho» i més d’un rostre ha dibuixat expressions d’incredulitat.
Sàmper ha acabat el seu discurs recordant —com ho havia fet abans l’alcalde, Ivan Sànchez— que, anys enrere, on ara hi ha l’ACEB, hi havia hagut Hisenda. «Espero que també se n’hagin anat els esperits d’Hisenda», ha dit Sàmper, fent broma.
«Passat, present i futur»
L’alcalde de Berga ja havia obert l’acte parlant del record d’Hisenda, però remuntant encara més enllà i fent referència també a l’antiga fàbrica dels Viladins. És la factora tèxtil que el segle passat va donar feina a centenars de berguedans a la mateixa zona on avui l’ACEB hi estrena la seva seu. Sobre aquesta part històrica, Sànchez ha apuntat que l’espai «parla del passat, però també del present i del futur». I ha defensat, en la línia del que reivindica la patronal des de fa anys, que «cal que la indústria creixi al Berguedà».
L’alcalde ha precedit Serarols i Sàmper en un acte d’uns 20 minuts que ha estat el pròleg de l’obertura oficial de portes de la seu. Els parlaments han estat al carrer, en un escenari alçat per a l’ocasió i en una plaça tallada durant una bona estona per convertir-se en la platea dels més de 200 confirmats que hi havia. Amb els micròfons apagats, portes obertes, espai per comentar la jugada, copes de cava i música elegant. El vestíbul s’ha omplert a vessar, sobretot de berguedans de tots els perfils, però també de molts bagencs. També anava d’això.





