El Consell Regulador del Camí dels Bons Homes estudia l’ampliació de la ruta que van utilitzar els càtars durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la Inquisició. L’organisme pretén dissenyar un nou recorregut per potenciar i expandir el Camí dels Bons Homes cap a les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà seguint el fil conductor del catarisme i el món medieval als Pirineus. Aquesta nova ruta seguiria la petjada de Guillem de Belibaste, l’últim càtar occità conegut que va ser capturat a Tírvia (Pallars Sobirà) i empresonat a Castellbó (Alt Urgell), l’any 1321. Segons la gerent del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, Karina Behar, aquesta proposta suposaria “una bona eina de dinamització del teixit empresarial del territori i també ajudaria a posar en valor els actius culturals, naturals i turístics dels pobles per on transcorreria la ruta”.
El nou recorregut tindria uns 200 quilòmetres de longitud, es podria fer a peu, a cavall o en BTT i connectaria amb el camí a Gósol i a Montaillou. D’aquesta manera es generaria una gran ruta circular que inclouria el seu pas per quatre espais protegits de gran valor ambiental com són els parcs naturals del Cadí Moixeró, l’Alt Pirineu, l’Ariège i els Pirineus Catalans.
A partir d’aquí, el Consell Regulador estudiarà la viabilitat del projecte amb tots els actors implicats en el camí per establir un pla director que permeti desenvolupar la iniciativa.
Aquesta, però, no és l’única novetat que presenta el Camí dels Bons Homes, ja que els responsables de la ruta estan analitzant la possibilitat d’habilitar una ruta alternativa a la zona de la vall de Querol que permeti el trànsit dels visitants durant l’època d’hivern.
Finalment, des del passat mes de juny i fins el 31 d’agost es faran diverses activitats incloses en les XVII Jornades de Refugis Càtars al Pirineu Català. Unes jornades que, segons Behar, “estan tenint molt bona resposta per part del públic”.
Demà dissabte hi haurà un concert de música medieval a l’ermita de Sant Serni de Coborriu, a prop de Bellver de Cerdanya.


