Investigadors berguedans troben una nova espècie de planta fòssil al jaciment de Fumanya

Fumanya suma un nou descobriment als nombrosos resultats que el treball dels investigadors ha donat en els últims anys. En aquesta ocasió es tracta de la troballa d’una nova espècie de planta fòssil. Concretament els paleontòlegs han estudiat una gran acumulació de petites llavors, de no més de 3 mil·límetres de longitud, i han conclòs que pertanyen a una espècie present fa 70 milions d’anys al que ara és el Berguedà.
La nova espècie ha estat batejada com a Bergacarpon Viladricii, en record del descobridor, l’any 1985, de les petjades de titanosaures a Fumanya, el naturalista berguedà Lluís Viladrich, segons ha explicat a Ràdio Berga l’investigador berguedà de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), Josep Marmi, que ha encapçalat els treballs.
La troballa es va publicar fa uns mesos a la revista científica Review of Paleobotany and Palynology, però l’ICP l’ha donat a conèixer als mitjans no especialitzats ara. Es tracta d’un descobriment que se suma a les escassos fòssils de llavors que es coneixen de l’època del Cretaci.
Assegurar-se que la troballa corresponia a una planta desconeguda fins al moment ha estat una feina “llarga”, segons Marmi, ja que ha calgut analitzar molt curosament una capa de poc més d’un centímetre, on es trobaven les llavors.
En total, s’han estudiat més de 400 llavors, que s’han fotografiat, mesurat i descrit. Els investigadors tenen clar que les llavors corresponen a un sol tipus de planta, però no poden assegurar quina ja que caldria haver trobat també restes fòssils de les flors, les fulles, el tronc i la tija, la qual cosa tampoc sol ser habitual. Això sí, apunten que “possiblement” es tracta d’una “commelínida”, un grup de plantes amb flors, dins el qual s’hi troben, entre d’altres, les palmeres, el gingebre i els joncs.
Els estudis realitzats a Fumanya han permès conèixer aquestes llavors fòssils, però també han donat altres resultats recents. És el cas de les noves dades publicades sobre l’origen del carbó del Berguedà.
Fa uns dies l’edició digital de la revista Geologica Acta es feia ressò del treball de l’equip format per especialistes de la Universitat de Barcelona (UB), de l’ICP, de la Universitat de Lió i de l’Institut de Geociències (CSIC-UCM) sobre les noves evidències que permeten explicar l’origen dels jaciments de lignit del Berguedà. I és que a les mines a cel obert de Fígols i Vallcebre es poden observar nombroses capes de carbó, de menys d’un metre i mig de gruix i més d’un quilòmetre de continuïtat lateral, intercalades amb calcàries i marques orgàniques, on es poden identificar les restes fòssils de les plantes que van contribuir a la formació del cabró. Són grans acumulacions de branquillons d’una conífera extingida anomenada “Frenelopsis” i de desenes de fulles i troncs d’un tipus de palmera primitiva. En algunes capes també s’hi poden observar marques d’arrels, que penetren en les calcàries, i que per tant indiquen que aquests lignits tenen un origen diferent als anteriors. En aquest cas “les torberes es van formar als marges de llacs d’aigua dolça a partir de les restes de les plantes que hi creixien”.
Marmi comenta que gràcies a tota la informació recollida, s’ha pogut definir “quin era el paisatge a Fumanya i com va anar evolucionant al llarg de cinc milions d’anys”. L’investigador berguedà destaca a més, que els resultats obtinguts a Fumanya són “extrapolables a la resta del Pirineu”. Així sabem que fa 70 milions d’anys la regió pirinenca era un sistema d’aiguamolls costaners format per planes fangoses inundades i llacs d’aigua dolça i salabrosa. De fet, quan els dinosaures van deixar les seves petjades, els Pirineus no s’havien elevat i el relleu era completament pla.