Els pares dels alumnes que necessiten utilitzar el transport escolar no obligatori per anar a classe accepten resignats l’increment del cost que hauran d’assumir però no es donen per vençuts en l’intent d’aconseguir una millor gestió del servei. Estan “decebuts per com s’han fet les coses fins ara” –diuen–, però alhora es mostren “esperançats” de que a partir d’ara les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes, les ampes, i el Consell Comarcal començaran a “remar en el mateix sentit”. Ho ha comentat així un dels portaveus de les ampes afectades el secretari de l’AMPA de l’escola Sant Salvador de Sant Jordi de Cercs, Yorgos Konstantinou, qui qualifica de “descomunal” l’augment del cost per a les famílies, que serà d’un total de 265 euros per curs, un 381% més que fins ara, i assegura que hi haurà famílies que no el podran assumir. Per exemple, a Cercs, només sis de les 23 famílies afectades s’han mostrat disposades a continuar pagant el curs vinent.
El portaveu de les ampes afectades (que són les de les escoles d’Avià, Bagà, Casserres, Cercs, Gironella, Olvan i Puig-reig) no dubta que l’elevat preu del servei de transport escolar a la comarca és efecte d’unes “males pràctiques” i considera que cal “un canvi de mentalitat” per impulsar un nou sistema, en què els mateixos autobusos que porten als alumnes a unes hores, puguin portar viatgers a unes altres, els quals amb el preu dels bitllets ajudarien a finançar el transport escolar.
Els pares i mares es plantegen ara “quin tipus de pressió o mobilització” fer a partir del proper curs. Konstantinou remarca que “el Consell Comarcal és l’aliat en aquesta lluita” i valora especialment que des d’aquest ens “estan veient que les ampes som l’interlocutor necessari”. Hi afegeix també que per millorar el servei i fer-lo més sostenible cal la implicació de tota la comunitat educativa, però també la comarca en el seu conjunt, perquè no és –explica– un problema només de les famílies afectades directament.
Fins fa tres anys el transport escolar no obligatori, que recordem és el que fan servir els alumnes que, tot i anar a classe al seu municipi, tenen una distància considerable entre el centre i casa seva, era totalment gratuït per a les famílies. Llavors la falta de finançament per part de la Generalitat ja el va fer perillar. Finalment es van aconseguir els recursos, encara que les famílies van haver de començar a pagar-ne una part.
