La tesi doctoral de mossèn Marià Grandia (Vallcebre, 1865 – Madrid, 1929), que va escriure l’any 1907, és un estudi lingüístic del parlar de Vallcebre d’aquella època. Detalls propis de la parla que es detallen en 168 pàgines escrites a mà que ha recuperat el bibliògraf berguedà Ramon Felipó amb l’interès de publicar un llibre que reculli aquesta tesi.
Una tesi, la ‘Monografia lingüística de Vallcebre’, que Felipó va trobar a Madrid, als arxius de tesis de la Universidad Complutense, i que va considerar “molt interessant”, perquè “és un treball que té un valor important”, ha dit en una entrevista a Ràdio Berga (escolta-la clicant l’àudio adjunt).
Mossèn Marià Grandia i Soler era gramàtic, va escriure diversos llibres sobre gramàtica, etimologia i fonètica, no només de la llengua catalana sinó també de llatí, grec i hebreu. “Té una bibliografia extensa, que seria interessant de recopilar”, ha dit Felipó, que de moment se centra en poder editar, d’aquí a uns mesos, la tesi doctoral de Marià Grandia, qui també va ser vicepresident del Congrés Internacional de la Llengua Catalana de l’any 1906. Una vida i obra “destacada”, segons Felipó, malgrat sigui una figura poc coneguda i estudiada al Berguedà.
