L’Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga posa en marxa una consulta de priorització per les cataractes. Es tracta d’un sistema de cribatge que permet accelerar l’operació en aquells casos en què l’afecció sigui un impediment per a la vida diària. Per marcar les prioritats s’analitzen factors de qualitat de la vista però també de la situació personal i professional de cada pacient.
Com funciona el cribatge?
Quan el metge d’atenció primària detecta que pot haver-hi algun problema relacionat amb les cataractes deriva al pacient a l’especialista, el qual valora l’agudesa visual i si pot tenir alguna altra patologia associada, així com la probabilitat de recuperació. I una segona part de la visita la fa la infermera, que valora en un test el nivell d’afectació que té la cataracta amb les activitats de la vida diària del pacient, si viu sol, si té persones al seu càrrec, i també l’aspecte laboral.
La suma d’aquesta visita permet fer una valoració per detectar els casos més urgents. Els casos que es considera que no poden esperar són derivats directament a l’oftalmòleg per completar la revisió i incloure’ls a la llista d’espera per la intervenció quirúrgica de cataractes. I els casos que la valoració indica que l’operació no és urgent es citaran al cap de 3, 6 o 9 mesos per fer el seguiment.
Aquest cribatge té com a objectiu que els pacients a qui el fet de patir una cataracta els comporti impediments en la vida diària, a banda de la pèrdua de visió, es puguin prioritzar.
Què és la cataracta?
La cataracta és l’afectació que es produeix en el cristal·lí. Quan el cristal·lí perd la seva transparència les imatges es veuen tèrboles, i a mida que augmenta l’opacitat es perd agudesa visual.
Els símptomes més comuns de l’existència de cataractes és la disminució de la visió, i en alguns casos, la visió doble. El tipus de cataracta més freqüent és la relacionada amb l’edat; la seva incidència és del 50% entre els 65 i els 74 anys, i del 70% per sobre dels 75 anys. Altres causes menys freqüents poden ser els fàrmacs com els corticoides, traumatismes o perforacions oculars, malalties com la diabetis mellitus, exposició a la llum solar sense protecció durant un temps prolongat, i algun tipus de cirurgia ocular prèvia.