El govern de Berga (CiU) no cedirà finalment la gestió del Centre Esportiu El Tossalet, en què s’inclou la piscina municipal coberta de la ciutat, a l’empresari berguedà de Berga Resort, Joan Barniol i al seu germà. La Federació Catalana de Natació (FCN), actual concessionària d’aquesta instal·lació, havia signat a l’octubre un contracte de subrogació amb una nova societat formada per accionistes de Berga Resort; amb l’objectiu de traspassar la gestió del Tossalet. L’equip de govern de Berga, però, finalment no ha donat llum verda a aquest acord.
Segons ha explicat l’alcalde Juli Gendrau, la proposta de la societat que es disposava a gestionar El Tossalet, a través d’una subrogació, era “una modificació substancial del contracte”. En aquest sentit, Gendrau ha dit que “és per tranquil·litat de tothom”, que l’Ajuntament de Berga ha decidit rescindir finalment el contracte amb la Federació Catalana de Natació, així com convocar un nou concurs.
El Tossalet és a hores d’ara un equipament deficitari. L’alcalde de Berga, Juli Gendrau, ha estimat que genera 200.000 euros de pèrdues anuals. En aquest sentit, Gendrau ha dit que la intenció del consistori és extingir de mutu acord la concessió amb la Federació Catalana de Natació i obrir un nou concurs per trobar ja enguany, abans de setembre, uns altres concessionaris. El batlle berguedà, però, ha deixat clar també que el centre seguirà obert mentre no es trobi un nou gestor, ja que fins que això no passi la FCN se’n seguirà fent càrrec.
La Federació Catalana de Natació tenia, de fet, certa pressa per traspassar la gestió. L’equipament esportiu i la piscina són deficitaris des que es va obrir el 2005, pel baix nombre d’usuaris. Es necessitarien uns 2.000 abonats per fer viable El Tossalet, mentre que a final d’any n’hi havia només pels volts de 1.200.
Per abaratir els costos de la despesa energètica d’aquest equipament, el govern de Berga ja ha aprovat tirar endavant el projecte d’una caldera de biomassa. Juli Gendrau considera que si el manteniment és més barat també seria més fàcil que una empresa se’n pogués fer càrrec.