El Monestir de Sant Llorenç, a Guardiola, acull ‘Testimoni d’una època’, una exposició d’Hermínia García

Hermínia García Rodríguez, d’arrels andaluses, guardiolenca de quasi tota la vida i “andorrana per dolor”. Així es presenta aquesta artista berguedana amb residència a Andorra, que ha inaugurat el passat cap de setmana una exposició al Monestir de Sant Llorenç, a Guardiola de Berguedà. “És només una petita selecció de totes les meves obres, una mostra en què hi he figurat a persones que en algun moment o altre s’han creuat al meu camí”, ha explicat Hermínia García Rodríguez en una entrevista a Ràdio Berga i a l’AquíBerguedà.cat.

El nom de la mostra, de pintura i collage, és ‘Testimoni d’una època’ i es tracta d’una mostra que romandrà oberta del 15 de febrer al 31 de maig de 2015, encara que aquest període podria allargar-se amb l’arribada de l’estiu. “Tinc altres obres que també m’agradaria exposar-hi”, ha comentat García Rodríguez, que creu que l’exposició podria mantenir-se oberta ben bé fins a l’agost.

L’exposició es pot visitar, això sí, dissabtes, diumenges i festius d’11 del matí a 2 de la tarda i l’entrada és gratuïta. L’organització ha estat a càrrec de l’Ajuntament de Guardiola de Berguedà i de Dinamització del Patrimoni, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

“Espero que els meus treballs no deixin indiferent a ningú, en aquest cas he intentat transmetre la saviesa de la gent gran”, ha explicat Hermínia García Rodríguez. L’artista ha dit que “la inspiració per crear em va venir del dolor de perdre el meu fill en un accident, és a partir d’aquí que vaig trobar en l’art el tipus d’expressió que necessitava”.

En aquest sentit, i segons plasma també el fullet amb què Dinamització del Patrimoni presenta aquesta exposició: “l’obra de l’Hermínia desprèn la necessitat de centrar-se i refugiar-se en el passat, una necessitat que l’impulsa a convertir les traces dels seus pinzells, les capes de pintura i els materials utilitzats en la màxima expressió dels seus sentiments”.

Per a García Rodríguez l’art no deixa de ser l’expressió dels seus sentiments, el retrobament del benestar en ella mateixa.

X