Berga acull les exposicions ‘La festa popular, la catalanitat cívica’ i ‘125 anys de Cavallets, Guita Xica, Nans Nous i música dels Plens’

Amb la Patum a tocar, els actes preliminars i paral·lels de la festa ja van anunciant la imminència de la celebració. Així, aquest cap de setmana, a banda del Concert de Patum Memorial Ricard Cuadra demà dissabte, i dels Quatre Fuets diumenge, els actes patumaires es completen amb la inauguració de dues exposicions.

Demà dissabte, a partir de les 12 del migdia, es podrà visitar al Cau d’Art de Berga l’exposició ‘125 anys de Cavallets, Guita Xica, Nans Nous i música dels Plens’, una exposició de producció pròpia que pretén recordar la compra dels nous Cavallets, l’adquisició dels Nans Nous, la introducció de la Guita Xica i la incorporació de la música dels Plens.

En aquesta mostra es podran veure objectes històrics pertanyents a aquestes quatre comparses: vestits, complements, objectes, entre d’altres, datats entre els anys 1830 i 1990. L’exposició es podrà visitar del 30 de maig fins el 28 de juny tots els dissabtes, diumenges i festius de les 12 del migdia a les 2 del migdia i de les 7 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre. Durant la setmana de Patum, restarà oberta tots els dies en horaris compatibles amb la celebració de la festa.

D’altra banda, diumenge a les 6 de la tarda, s’inaugurarà a la Sala Polivalent del Casino l’exposició ‘La festa popular, la catalanitat cívica’ amb la presència del Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Accions Culturals, Lluís Puig.

Aquesta exposició vol explicar de forma gràfica i amena la Festa entesa com una de les principals manifestacions cíviques de la població, una manifestació que constitueix el marc idoni per expressar la catalanitat a l’espai públic. L’objectiu d’aquesta exposició és donar a conèixer l’antiguitat i la pregonesa del fenomen festiu, no tant des d’una òptica d’estudi antropològic o etnològic, sinó des del punt de vista de la sociologia i de la política, entenent la política com la participació de les persones en els afers ciutadans.

L’exposició mostra com la festa popular va més enllà d’omplir el temps d’oci cultural de la societat. Les manifestacions festives emmarquen les relacions entre les persones que viuen en societat i les seves relacions amb el medi que les envolta. Entre d’altres coses, celebren la relació de l’home amb la natura, amb el treball, amb la religió, amb l’oci, amb l’art i amb la cultura.

La importància cívica – política de les festivitats catalanes

Durant dècades, mancada de les eines de l’estat modern, l’activitat cívico-política de la societat catalana es va expressar a través de diversos elements culturals com ara la literatura, l’arquitectura i la música. Avui, la festa popular, és un dels pocs moviments de masses de caràcter inequívocament català del qual disposa la societat per manifestar la dimensió cívica dels seus membres.

‘La festa popular, la catalanitat cívica’ ha estat coorganitzada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; l’Institut Ramon Muntaner; la Fundació privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana; l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona; Òmnium Cultural i la Fundació Lluís Carulla, i ha comptat amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”.

A més, la mostra, que ha estat comissariada per Bienve Moya i dissenyada i produïda per BbCR disseny, ha itinerat per diferents poblacions catalanes. En aquesta, mitjançant una carota i un vestit de Ple cedits pel Patronat Municipal de la Patum, la festa berguedana hi té un paper protagonista en ser una de les celebracions que en formen part. Així mateix, la festa berguedana és una de les sis formes d’expressió cultural que protagonitzen l’audiovisual de la mostra, juntament amb els Castells, el Misteri d’Elx, les Festes de Sant Joan de Ciutadella, el Cant de la Sibil·la de Mallorca, les Festes de la Marededéu de la Salut d’Algemesí i les Festes de La Mercè de Barcelona.

FOTO: Imatge dels Quatre Fuets de l’any 2010. AUTORA: PILAR MÀRQUEZ/Arxiu