Berga encara un febrer dedicat a les víctimes del franquisme. La ciutat organitza per segon any consecutiu unes jornades de recuperació de la memòria històrica amb tres eixos clarament diferenciats: la memòria social i política, la memòria oral i la memòria genètica. Els actes, que van des d’exposicions i xerrades fins a projeccions i representacions teatrals, tindran lloc entre el cap de setmana de l’11 i el 12 de febrer i el 10 de març.
Segons l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, l’objectiu de les jornades és “exposar al públic una tasca que es realitza durant tot l’any i homenatjar les víctimes d’una de les èpoques més fosques de la història del país”. Aquest any, de fet, es compleixen 78 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la capital del Berguedà i diversos actes rememoraran aquest fet amb testimonis que explicaran l’experiència viscuda a les generacions més joves. “Hem escollit el febrer per organitzar els actes perquè creiem que és el mes més significatiu per mantenir en la memòria el que van viure els nostres avantpassats”, ha dit Venturós en la roda de premsa de presentació dels actes de les jornades.
Memòria social i política
El primer cap de setmana d’activitats, l’11 i el 12 de febrer, anirà dedicat a la memòria social i política del franquisme. En concret, el dia 11 es farà una taula rodona a la Sala Casino, a les 18h, que anirà a càrrec dels historiadors Javier Rodrigo, Aram Monfort i Ignasi Hierro. L’endemà, el dia 12, es projectarà la pel·lícula Soldados de Salamina al Teatre Patronat, a les 18.30h.
A més, el dia 11 començaran les rutes guiades per la ciutat, que faran el recorregut que les tropes franquistes van fer en el seu moment a l’hora d’entrar a Berga. La ruta, que es repetirà el dia 19, començarà a les 16.30h a la cruïlla del carrer del Roser amb la carretera de Sant Fruitós.
També s’inaugurarà aquest cap de setmana l’exposició Pels crims del franquisme, a la sala de Plens de l’Ajuntament de Berga. La mostra és una iniciativa d’Òmnium Cultural i el consistori i restarà exposada a l’edifici els dos propers caps de setmana, 11-12 i 18-19 de febrer.
La presidenta d’Òmnium Berguedà, Montserrat Soler, ha explicat a la roda de premsa que l’exposició va ser presentada a la Model de Barcelona el 20 de novembre. Allà, tant ella com l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, van coincidir en què seria interessant portar a la ciutat aquesta mostra coincidint amb les jornades de recuperació de la memòria històrica. Soler, a més, ha explicat que l’exposició sortirà al carrer un dels dos caps de setmana, però encara s’ha de concretar quin serà.
Memòria històrica
El cap de setmana del 18 i 19 de febrer es dedicarà a la memòria històrica. En concret, a banda de l’exposició i la ruta guiada, es farà un acte d’homenatge a les víctimes del franquisme amb la participació de dues dones que van viure l’entrada de les tropes a la ciutat. Són la Natàlia Porta i la Ramona Calderer i s’encarregaran d’explicar a les generacions més joves el que les famílies contràries als ideals franquistes van viure en aquella època a Berga.
Memòria genètica
Finalment, la darrera etapa de les jornades serà el dia 3 de març i anirà dedicada a la memòria genètica. L’Ajuntament de Berga aprofitarà la jornada per presentar el formulari obert als habitants que tinguin familiars desapareguts i que servirà per inscriure’s al cens que gestiona la Generalitat. “És importantíssim que les persones que tinguin la certesa de tenir familiars desapareguts durant el franquisme s’inscriguin en el cens a través del formulari”, ha recalcat Montse Venturós.
Una recerca inacabable
La roda de premsa ha comptat amb la presència de l’historiador Ignasi Hierro, que ha explicat que encara hi ha molta feina per fer pel que fa a la recuperació de la memòria històrica. A tall d’exemple, Hierro ha parlat dels esclaus del franquisme, persones que van ser forçades a treballar per satisfer els interessos de la dictadura. “Tenim constància que a la comarca hi va haver persones que van treballar de manera forçosa en la creació de carreteres sota les ordres del règim franquista”, ha constatat. I, segons diu, tot això “només són esquitxades” del que probablement s’anirà descobrint en els propers anys.
En la mateixa línia, l’alcaldessa, ha assegurat que la recerca “és imprescindible” i es pot fer amb moltes sentits, com per exemple l’arquitectònic o el social. Un altre dels temes que ha posat sobre la taula Venturós ha estat el paper de la dona durant el conflicte de la Guerra Civil. Per tot plegat, Venturós ha fet una crida a la col·laboració ciutadana i a la participació en les jornades d’aquest febrer.
Les jornades compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Berga, la Generalitat de Catalunya, el 9,5mm Grup Internacional Cinematogràfic, la Societat d’Arqueologia del Berguedà, el Memorial Democràtic Berguedà, Òmnium i l’Àmbit de Recerques del Berguedà.
