Són les 7 de la tarda d’un dijous de Patum atípic. La festa arriba contagiada de polèmica arran del conflicte intern que viu la comparsa dels Plens des de fa temps. Per això, l’ambient que es viurà en la posada en escena de la comparsa és una incògnita per a molts.
D’entrada, ja hi ha alguna cosa que és diferent dels altres anys. Aquest cop qui reparteix els salts des de la finestreta on més tard es donaran les caretes, els fuets i els monos són l’alcaldessa i la regidora de Patum. Els 76 plens que avui saltaran gràcies al sorteig de l’Ajuntament poden passar a recollir-los de 7 a 9 de la tarda. Tot va sobre el previst i la majoria d’ells reconeixen ser uns apassionats de la Patum però valoren l’oportunitat que els ha donat la ciutat de poder gaudir-la com a ple. La majoria no ho han fet mai.
Mentrestant, a la resta de la zona de vestidors, tranquil·litat absoluta. De fet, la majoria de la plantilla no arribarà fins les 9 de la nit, quan el repartiment hauria d’estar pràcticament enllestit. Vas a la plaça i la gent espera el salt de plens. Al vall, també. Al carrer Major, ídem. És el plat estrella del menú i molts han fet quilòmetres i quilòmetres per poder-lo tastar.
A les 9, mentre comencen a arribar els primers convidats a la sala d’agermanaments de l’Ajuntament, els vestidors comencen a agafar color. No hi ha pressa. L’antic cap de colla de la comparsa, Isaac Gonfaus, explica que tot va sobre l’horari previst. En principi, en qüestió de minuts es començaran a repartir monos i caretes però els més veterans tenen clar que fins d’aquí un parell d’hores hi ha temps per començar-se a posar a punt.
Les primeres hores als vestidors són tranquil·les. L’ambient és un punt estrany. Aparentment tot funciona com en els anys anteriors però és inevitable escoltar converses que parlen de la sacsejada que ha patit la colla en els darrers mesos. La situació no és agradable. Amb el pas de les hores, però, tot es va normalitzant. A nivell de funcionament intern, pràcticament no hi ha canvis: cada membre de la plantilla tenia una determinada feina cada nit de vestidors i això segueix igual. De fet, a tall d’exemple, Gonfaus, tot i no ser oficialment el cap de colla, ho sembla. La majoria de vestidors acudeixen a ell sempre que hi ha alguna cosa que no acaba d’anar bé. Aquest any són 21, sí, i n’hi ha 4 que ja no hi són, però els vestidors reals són molts més que els 21 que marca l’oficialitat d’un paper, i això minimitza els danys col·laterals d’un hivern turbulent.
Comença la Patum a la plaça i la nit va avançant. Els més impacients ja porten la cua i es disposen a posar-se la careta. A la llarga, se’n penediran, però ara, per a molts, l’important és no pensar gaire i començar a preparar-se.
Les primeres hores són tranquil·les, com sempre. Quan de veritat hi ha una allau de plens a l’interior dels vestidors és a partir del ball de l’Àliga del segon salt. Aleshores els més veterans saben que és el moment. Cua a punt, careta en procés i, com a molt, hauran de passar els vint minuts més calorosos de tot el procés, a les escales que porten a la plaça.
Ni rastre de polèmica. Ara cal arremangar-se les mànigues i treballar perquè la feinada és devastadora. Els Nans Nous han acabat el seu ball i algun ple encara s’ha de vestir. Un vestidor assassina amb la mirada el saltador més lent: “Què feies a fora encara?”. Mentrestant, es comencen a sentir tímids xiulets a la plaça, que s’impacienta. Però res: careta encaixada, un parell de tibades a les cordes, corona farcida i cap a la plaça. “-Tot bé? +Sí, perfecte. –Doncs, au, bon salt!”. I amunt.
Mentre els plens es preparen a les escales, els vestidors protagonitzen un altre dels moments de la nit. Visca els Plens, visca la Patum i visca Sant Ceferino. Aplaudiments, camises lligades, bengales en mà i a obrir la plaça.
Comencen a pujar els plens i alguns patumaires intenten filtrar-se entre ells per poder entrar a la plaça sense problemes. No serà fàcil. Un cordó d’agents de seguretat fan de filtre. És important que el passadís no s’inundi de persones en l´últim moment. De fet, inicialment, ni la premsa pot acostar-s’hi. Però un parell de súpliques a l’encarregada de l’operació em porten a l’èxit.
El salt ha estat una meravella. Espero els plens al bell mig del passadís per fotografiar les seves cares. També és interessant copsar les reaccions dels vestidors i de l’alcaldessa, que ha pujat a la plaça en l’última comitiva, que ha donat permís als músics per començar el salt. En general, el salt ha estat un èxit. Els veterans diuen que s’ha saltat molt bé; els novells es pregunten si el que acaben de viure és l’infern o simplement una bogeria més per explicar als seus nets. Les dues respostes són vàlides, com cada any. Tot en ordre, que ja és molt.
