La temporada de bolets d’aquest any ha començat 20 dies més tard del que és habitual en alguns punts del Pirineu. En d’altres –la majoria-, a dia d’avui encara no se’n troben i caldrà esperar uns quinze dies per que comencin a treure el cap. Segons els experts, les pluges d’aquesta última setmana podrien salvar la campanya, tot i que la temporada dependrà de les condicions meteorològiques de les properes setmanes.
Des del Berguedà, l’expresident de la Penya Boletaire de Berga i veterà boletaire, Jesús Perarnau, viu el retard de la temporada amb calma: “No és pas tard per fer-se bolets, fins a finals de novembre se’n solen fer”. A més, Perarnau recalca que, si les condicions meteorològiques hi ajuden, “podem arribar fins principis de desembre collint bolets”. L’únic que ha de passar, diu, és que vagi plovent i no faci massa fred. De moment, aquesta és la previsió dels experts del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, així que l’hipotètic desenllaç no s’ha de descartar.
Les previsions meteorològiques auguren una tardor una mica més càlida i precipitacions fregant la mitjana. Si això es compleix, la campanya de bolets d’enguany hauria de ser similar o lleugerament millor a la mitjana dels últims 20 anys, estimada en 60 quilos de bolets per hectàrea a l’any, és a dir, unes 73.000 tones de bolets arreu de Catalunya. Les previsions parlen d’una campanya 2017 molt similar a la de l’any passat.
Aquestes dades són el resultat de models matemàtics de producció de bolets obtinguts arran de 20 anys de mostrejos micològics en parcel·les permanents distribuïdes pels boscos de Catalunya. En aquesta línia, Juan Martínez de Aragón, expert del CTFC, recorda que les dades són només “estimacions de producció fruït de la informació meteorològica recollida en cadascuna de les parcel·les durant tot aquest període”.
El paper dels arbres
D’altra banda, segons el CTFC, la producció real de bolets variarà en funció de la distribució de les pluges, de com siguin d’espaiades i de les temperatures. Tot plegat farà que no totes les comarques tinguin les mateixes produccions. De fet, segons l’espècie forestal, pot variar molt la producció. El pi roig, per exemple, és l’espècie amb una major producció, amb mitjanes de 100 kg/ha, mentre que els boscos de pinassa poden arribar a 70 kg/ha i els de pi blanc a 45 kg/ha. En alguns anys, però, la producció es pot arribar a multiplicar per tres.
