Núria Picas no ha amagat mai les seves idees. És independentista i, amb els anys, s’ha convertit en tot un emblema del moviment arreu del món. L’atleta bagenca recorda l’1 d’octubre d’una forma “molt especial”. Al matí va defensar el col·legi electoral ubicat a la Sala Casino, a Berga, la ciutat on viu; i a la tarda se’n va anar a Calders, que és on viu bona part de la seva família.
Afirma que Catalunya va defensar “la democràcia i la dignitat” durant tot el referèndum i, a nivell personal, considera que va defensar “tot allò que sento meu”. I no va ser fàcil. Al matí, quan les primeres informacions parlaven dels atacs a Fonollosa, la Núria assegura que patia per si les càrregues policials arribaven a Berga però “encara més per Calders”, un municipi petit, de les característiques de Fonollosa. “A la tarda vam passar molta por, estàvem sols”, recorda. Al final, però, per sort, ni a Berga ni a Calders. Referèndum pacífic a tots dos llocs.
El cas és que la repressió no va acabar aquell dia. De fet, des d’aleshores, no s’ha aturat: des de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart fins l’aplicació de l’article 155 i, per tant, el cessament dels alts càrrecs del Govern de la Generalitat. I en aquest escenari, la Núria té clar què cal fer: “S’ha de tenir molta paciència i perseverança. S’estan fent moltes coses que se’ns escapen, però jo sóc optimista”. A més, diu, la pau avala el procés. “Tinc amics bascos que em demanen com podem aguantat tot això”, explica.
La resposta és el futur. Núria Picas assegura que “ho aconseguirem” i que, per tant, el poble català serà reconegut com un país independent. “No és fàcil, ja sabíem que no ho seria, però no m’agrada que hi hagi dubtes“, recalca. I afegeix que malgrat que l’Estat posarà “totes les traves del món”, l’independentisme guanyarà “aquesta partida d’escacs”.
